Primer de tot agrair-ne la organització i que de nou, un altre any hem pogut gaudir d'un espai de retrobament amb altres professionals de l'àmbit, compartir tècniques i experiències i passar un dia divertit i entretingut, sense que deixi de ser útil i professional.
Com sempre, ens agrada fer una valoració a posteriori per donar el nostre granet de sorra a la participació d'aquesta jornada.
Després de la presentació i els discursos de la part més política de l'acte, va venir la ponència de l'Enrique Martínez Reguera. Deixant de banda que digues que no volia parlar de drogues en una Jornada com a tal i que fés certes confessions que donessin peu a malinterpretacions i controvèrsies en els assistents, va ser molt interessant i ens va fer reflexionar sobre la nostra feina, de l'actualitat i el més important... del futur. Creiem que a vegades, en una xerrada és més emportant el QUÈ que el COM en concret: el que generes, el que provoques en l'altre, el que et fa pensar, el que acabes concloent d'allò que escoltes... és el que en definitiva, ens fa movilitzar i per tant, actuar d'una manera o d'una altra... I està clar que en cada persona és diferent. Avui, més que mai, el ser crític amb nosaltres, la nostra feina i el nostre entorn, és un valor que hem d'agrair.
D'aquesta ponència en van sortir bones frases que ara tornem a compartir amb vosaltres perquè segueixin fent-nos pensar i a la vegada, formin una mena de resum d'aquella hora i mitja...
"La economia es un sistema Darwiniano de selección natural"
"El ámbito econòmico regula el ámbito político"
"Se ha cambiado la ética por la estética"
"Nos instaron a ser profesionales por encima de ser personas"
"La profesionalidad sin ser persona es una arma peligrosísima"
Si en teniu més ajudeu-nos a afegir-les posant un comentari!!
A diferència d'altres anys, vam notar una major diversificació d'àmbits d'actuació i varietat en les diferents professions dels participants. Aquesta diversificació, sempre és una font riquíssima d'intercanvi de visions i experiències. Però no volem deixar de dir que no ens agradaria que això difuminés i es perdés l'objectiu i la visió de la jornada. Vam notar (al matí jo sobretot) una falta de referències a les adiccions, al seu tractament i als espais o àmbits on són present les substàncies i/o conductes adictives... i no volem que se'ns malinterpretin les paraules però ens referim a que referir-se indirectament i treballar aspectes relacionats és una cosa i desviar-se a altres temàtiques en son una altra.
Una altra reflexió que ens fem, i que ens agradaria que també es fessin algunes de les persones que demanen ajuda o que almenys la necessiten, és de la importància de que entre els professionals que hi ha en el tractament de les adiccions i les drogodependències, s'ha de treballar en xarxa, i tenir una visió àmplia de la problemàtica, dels recursos i de les diferents teràpies disponibles. Estar formats específicament ja ho donem per evident, però també creiem que s'ha d'estar present en les activitats formatives i de reciclatge professional que hi ha a l'actualitat i que es fan per part de les administracions públiques. El món de les adiccions és un món canviant segons l'actualitat i segons l'entorn i per això és imprescindible el reciclatge dels professionals i revisió de la pròpia feina.
Desprès de la pausa per esmorzar, ens vam separar en els diferents tallers. De nou, i per quart any consecutiu, tant la Merche com jo (la Neus), no vem coincidir a cap dels seminaris (i això que no ho parlem previament!!) però gràcies a això ens permet poder opinar de 4 dels 5 seminaris que s'oferien.
Al matí (jo, la Neus) vaig assitir al Seminari 3: ADOLESCÈNCIA, DROGUES I SALUT MENTAL: PROPOSTES PER A UN ABORDATGE TRANSDISCIPLINAR I PARTICIPATIU, a càrrec dels ponents Martín Correa-Urquiz i Natàlia Lledó.
Concepte com el de participació va ser-hi molt present, dels avantatges que té treballar d'aquesta manera però de les dificultats que a l'hora implica. Em va agradar la frase de Perdre el poder no es perdre el rol i la de Ser flexible és ser més fort.
El concepte de salut en va ser un altre. Com nosaltres ja hem destacats en anteriors vegades, no es tan sols la falta de malaltia síno el benestar conjunt de la persona. En salut mental, sovint implica estabilitat més que l'absència de malaltia. En Martín deia que sovint en salut mental el fet d'assumir la malaltia no és assumir l'etiqueta i els prejudicis i categories socials associades sinó que només es assumir-ne les dificultats, el malestar...
Això ho trasllado a l' àmbit de les adiccions, on sempre diem que la consciència d'adicció és importantíssim i un pas imprescindible i previ a qualsevol tractament. En qüestiono però la importancia que es dóna a que s'autonomenin ells "Sóc alcohòlic, sóc cocainoman..." ja suposaria assumir el estigma i els prejudicis de la societat i que el que cal es treballar bé el perquè. Que no només sigui una etiqueta i veure que realment hi ha per cada persona sota aquesta paraula amb la que s'autodefineixen.
A la tarda vaig assistir al Taller 4, a càrrec de Lluís Camino Vallhonrat. EL SENTIMENT DE LES FAMÍLIES I DELS PROFESSIONALS. Va ser un taller més pràctic i aprofito per felicitar al Lluís per com va dur la sessió i com vaig gaudir d'aquelles dues hores. El que deia en principi del post de que una bona xerrada, un bon taller és aquell que t'aporta alguna cosa... i quina millor aportació que la de fer-te sentir, moure, reflexionar i transmetre coneixement.. i si a més transmets sentiments i emocions ja és perfecte!!!
Va explicar la tècnica de les constel·lacions i del triangle dramàtic, que entendreu que no m'entretingui en explicar jo, i després vam participar nosaltres mateixos en algunes constel·lacions que van permetre que no ens quedéssim només amb la teoria sinó que visquessim en la nostra pròpia pell el que és participar en un exercici d'aquest tipus. Guuuauuuuuuu vaig agrair un munt aquesta activitat!!
El ball final per finalitzar la sessió (i la jornada) va ser divertit, alliberador i relaxant ;) Gràcies Lluís!
I ara la Merchee opinarà sobre els seus tallers...
Seminari 1
, QUE FA UN TÈCNIC COM TU EN UN LLOC COM AQUEST? Amb Víctor Galan, Roger Ferrer i Antón Uró d'
Energy Control.
Va ser un taller de caire pràctic. El fet de que es fés en una de les discoteques del poble em va agradar, ja que es va crear un espai idoni per poder reflexionar i debatre sobre la prevenció que es fa en l'oci nocturn... i que millor que en una discoteca!
El debat i la reflexió ens van ajudar a definir què era un problema i a poder tenir la visió d'un empresari del sector. Sí que és veritat que a vegades, les visions de l'empresari i del tècnic de prevenció no sempre coincideixen però és quelcom molt comú en el dia a dia i amb el que hem de treballar.
Vaig trobar un encert el poder pensar dinàmiques de prevenció que es podien fer des de l'àmbit nocturn, abans, durant i després de la situació problema. Posar-te en la pell d'un tècnic i analitzar quines coses es podrien fer. Llàstima de la falta de temps per poder posar en comú totes aquelles activitats que haviem pensat. Totes elles molt interessants!
Una de les coses que si que vam comentar i en va agradar molt és que el millor moment per prevenir en l'oci nocturn, en la persona i el seu entorn, és quan la persona ha passat una intoxicació i recupera el coneixement. Què bé que s'hagi fomentat aquest tipus d'intervencions!!
Va ser un taller molt enriquidor i d'aquests que et fan pensar i reflexionar sobre un mateix i sobre mi en particular, com a dona que sóc.
Vam parlar d'aspectes que des d'aquest blog ja n'hem parlat varies vegades, "la doble criminalització per ser dona i ser drogodependent". Els rols que la societat imposa i el díficil paper de ser dona, i com es jutja diferent un home que una dona, entre d'altres. Va ser un taller de conscienciació de la problemàtica que existeix i com podem abordar el tractament abordant la perspectiva de gènere i abordant el procés com un tot global.
En aquest camí ens queda molt per fer, tal i com podem veure en l'actualitat, però el fet que se'n parli i reflexioni, és que anem en el camí correcte.
I fins aquí les nostres aportacions, visió i agraiments de la jornada. Per la nostra part... esperarem a l'any vinent ;)
Ens agradaria rebre feedbacks i comentaris d'altres assistents a la jornada, per tal d'ampliar el treball i debat d'aquell dia... en més dies.