ENS ANEM AL CINEMA!!! VIDEOFÓRUM "XTREMS"

Merneu ahir va anar al cinema a veure la pel·lícula Xtrems, en un acte proposat pel Col·legi de psicòlegs de Catalunya. I com ja es habitual en nosaltres hem fet un post a posteriori.  Ja sabeu que ens agrada utilitzar el format audiovisual com a tècnica per treballar aspectes en les nostres teràpies i tallers i aquesta en pot ser una d’elles.

6 famílies... Vides diferents però amb un denominador comú: vides estroncades per un problema amb l’alcohol i altres drogues. La pel·lícula mostra la part més emocional d’aquest problema, la visió de les famílies i el seu entorn més proper. Bona pel·lícula per posar-nos a la pell dels personatges però sobretot, per veure l’addicció com una malaltia, crònica però tractable, per desculpabilitzar als consumidors, per tenir en compte als familiars coadictes i evidentment, per conèixer que es possible aprendre a conviure sense la substància....

Pel·lícula senzilla en pressupost però enorme en treball i resultat. És creada a partir del testimoni directe dels protagonistes, en format work in progress, i que juntament amb la tècnica de càmara i el joc de llums fan possible una producció que ens enganxa, que ens fa sentir i sobretot, no deixar-te indiferent un cop l’has vist.  

Tot i ser una pel·lícula del 2009, continua vigent avui en dia, on encara hi ha dificultats en la població en veure l’adicció com una malaltia, on encara hi ha dificultats en l’accés al tractament i on, en el problema d’adicció no es el què, ni el qui, ni el quan, sinó un problema bio-psico-social on influeixen i s’interrelacionen molts factors a tenir en compte.

El que més ens ha agradat de la pel.lícula es que comtempla molt bé diferents perfils de persones adictes des de la perspectiva de gènere, és a dir es pot observar els diferents perfils d'homes-dones tant des del paper d'adicte com en el co-adicte. Per altra banda, es pot visionar molt bé l'impacte que té la droga en la família i especialment en els fills. 

Per últim parla de l'adicció a les pastilles (benzodiacepines) i la tracta com una droga, encara que es legal i que es receptada pels metges. Per aixó mateix hi ha molta dificultat en reconeixer-la com a tal. Per destacar algun aspecte a nivell técnic, els efectes de colors per reflexar les diferents emocions consegueix un efecte impactant en el que la veu, transportant-lo a la pantalla.

La pel.lícula pot servir com a debat interessant entre pacients, familiars i persones, que encara sense consciència d'adicció, els hi pot motivar  a fer tractament i a ser-ne conscient de la seva problemática.

Una de les crítiques que es poden fer és que com ja anuncia el títol, es va massa cap l'extrem, mostrant històries que han evolucionat amb el temps dramàticament, amb molta presència de deliris, al.lucinacions, relacions de risc,... Tambè el fet que siguin 6 històries entrellaçades pot fer que l'espectador es perdi en alguna trama.

Et deixem el trailer per despertar la teva curiositat,...  

TRAILER

Per veure més informació de la pel·lícula o posar-te en contacte amb els directors clicka http://www.animalsfilms.net/Catala/inici.html


Merneu et recomana la pel·lícula i com a professionals especialistes en l’àmbit, ens oferim per qualsevol cosa al respecte ;) i ja sabeu que els comentaris al blog i la creació de debat sempre ens agrada.

Per posar-te en contacte amb nosaltres clicka aquí o envia un email a info@merneu.com

FITXA TÈCNICA

TÍTOL: Xtrems

DIRECTOR:Abel Folk i Joan Riedweg

ACTORS:Aleix Albareda, Anna Azcona, Sílvia Bel, Eduard Farelo, Marta Marco, Sílvia Munt, Pep Planas, Miquel Sitjar, Mireia Aixalà, Georgina Avellaneda, Dafnis Balduz, Jofre Borràs, Clàudia Cos, Àngels Gonyalons, Santi Ibáñez, Roger Pera, Beth Rodergas, Jordi Rubio, Mar Ulldemolins, Paula Vives, entre d'altres.

GÉNERE: Drama/Realityfiction

IDIOMA: Català

DURACIÓ: 107 minuts

QUALIFICACIÓ: apte per majors de 13 anys

¿ADICTOS A LOS 4 AÑOS?

En los últimos días ha salido una noticia que ha dejado a la toda la comunidad de profesionales, ensimismados, cuando no perplejos.

Esta noticia se refiere a una niña de 4 años que ha sido diagnosticada y medicada con tratamiento psiquiátrico, por una adicción al Ipad en Inglaterra. Además han abierto en este país una unidad específica de adicciones a las nuevas tecnologías para infancia y adultos.

El doctor Graham, aconseja que  "No dejen el iPad al alcance de cualquiera y en cualquier momento" "Sus potentes colores actúan como reclamo".

En este sentido remarcar, que hemos leído varios blogs y noticias de asociaciones de padres alarmando del uso  e incluso prohibiendo que los niños utilizen estos aparatos, pero,...

¿Cómo trabajar las adicciones a las nuevas tecnologías?

No debemos criminalizar ni las tablets, ni smartphones ni iPad, porque han venido a hacernos la vida más fácil y además existen muchas aplicaciones de aprendizaje que nos pueden ayudar mucho en tareas de educación y desarrollo.

Como hemos dicho en otros artículos de adicciones comportamentales, lo importante en estas adicciones no es el prohibir y censurar estas tecnologías, sino enseñar a la persona a hacer un buen uso de ellas. Recordemos el artículo de ¿que es una adicción? y la diferencia entre uso-abuso y adicción.

En este sentido, un buen uso de las tecnologías, es aquel que no afecta a la vida social y emocional de la persona, y es el uso que debemos promover y difundir.

Si que es verdad, que quizás el iPad u otros dispositivos, pueden ser potencialmente adictivos, por el hecho de proporcionar placer y satisfacción inmediata, pero,... si nos ponemos a analizar, cualquier conducta que cumpla estos parámetros puede ser susceptible de adicción y no por eso se criminalizan. En este saco podemos meter, la cirugía estética, las compras, el deporte e incluso la comida o el sexo.

Con ésto queremos decir, que no es el objeto en sí, sino el uso que hacemos de él.

Por último cuando hablamos de infancia, y teniendo en cuenta que todavía no se han descubierto genes específicos de la adicción, excepto en el alcohol, debemos reflexionar sobre el entorno más próximo, y éste son los padres.

En este sentido, los padres son los responsables de que un niño de 4 años o incluso mayor haga un buen uso de  las tecnologías que le rodean, y es muy fácil crimilizar a los dispositivos y dejar de lado la función educadora y protectora que deben ejercer los padres, sobre todo cuando estamos hablando de edades tempranas. En este punto debemos plantearnos, cómo utilizamos nosotros las tecnologías.

La función educadora de los padres consiste en enseñar a su hijo límites y normas, dentro de un contexto democrático. Además los padres deben de jugar con los niños y prestarles la atención emocional necesaria.

 Y por último; 

¿Se puede desarrollar una adicción a los 4 años?. 

En primer lugar destacar que hay trastornos mentales y enfermedades que son propios de etapa adolescente, adulta, y que no es hasta esta edad que pueden ser diagnosticados, si cogemos como referencia el DSM-IV, que está en vigor.

Siguiendo con este tema, nosotras no somos partidarias de diagnosticar, al menos que no sea estrictamente necesario. Y menos de medicalizar.

Por varios motivos; por una parte puede ser tranquilizador para la familia e incluso la persona, pero por otro lado, los diagnósticos mentales tienes una serie de prejuicios y etiquetas que pueden condicionar la vida de la persona, sobre todo a nivel social.

En este sentido, y desde nuestra experiencia, conocemos personas que el hecho que les hayan diagnosticado en la infancia les ha marcado su vida, y han actuado cómo se esperaba de ellos y de su diagnóstico, siendo muy negativo para su desarrollo psicólogico y emocional.

Si analizamos el caso que nos planteamos, esta niña de cuatro años después de la medicalización y de su paso por el centro, con la repercusión social que ha tenido y el estigma que se creado por los medios periodísticos, difícilmente volverá a ser tratada igual por sus padres y su entorno, llegando a ser un impedimento para su crecimiento y superación de sus dificultades.

Por último os dejamos la noticia completa para que sigaís opinando y comentando. La notícia da mucho de sí, sin lugar a dudas.

Adicta al iPad con cuatro años

Otras artículos que te pueden interesar: 

  Adictos a las redes sociales

RECOMENDACION LECTURA: "Prevención de drogodependencias y otras conductas adictivas"

Hace unas semanas, llegó a nuestras manos el libro “Prevención de drogodependencias y otras conductas adictivas”, cosa que tenemos que agradecer a David Saavedra, uno de los coordinadores, por ello.

Nos gustó mucho recibir este libro dado que ya era algo que, en el tiempo que llevamos dedicándonos a las adicciones, y en concreto a su prevención, echábamos de menos: trabajos concretos sobre prevención donde la eficiencia y la eficacia fuera uno de sus pilares. La prevención es algo costoso por el tiempo que implica y donde los resultados son a largo plazo... motivo por el cual muchas veces se priorizan otros aspectos en la erradicación de un problema. Y si además le sumamos que a menudo se destinan los medios a programas de dudosa eficiencia pues entonces este libro es algo imprescindible para seguir trabajando y evolucionando en este campo.

A pesar de ser un libro de base científica, es de lectura fácil y conceptos a los cuales los profesionales de la materia (a los que va dirigido este manual) ya estamos acostumbrados, lo cual es de agradecer. Se destina gran parte del libro a explicar características de las diferentes sustancias lo que hace que sea un libro extenso y completo. El libro pretende mostrar los diferentes programas y su eficacia, muestra un amplio marco de la evolución de la prevención en este campo, su historia y sus características.

Desde este post lo que pretendemos es felicitar a los varios autores que han participado en la elaboración de este manual así como a sus coordinadores, Manuel Isorna y David Saavedra, y de paso animar y promocionar a los profesionales del campo, de su existencia y utilidad. Recomendable para tenerlo de guía básica, sin duda. 

Nosotras no descartamos hacerle mencion en algun otro momento en nuestro blog dado que es un libro al que se le puede extraer mucho jugo.

Saludos y mucho éxito con el libro!!

Referencia de la lectura:

*Isorna, Folgar, M. y Saavedra Pino, D. (Coord.) (2012) Prevención de drogodependencias y otras conductas adictivas. Madrid: Ediciones Pirámide. 

PER UNA SALUT MENTAL POSITIVA!!

El 10 d'octubre és el dia mundial de la salut mental, i des d'aqui volem aportar el nostre gra de sorra i parlar d'aquest tema. La nostra idea, en concordança amb el moviment "Sumamente positiva" que ha iniciat el COPC es positivitzar la salut mental i fer-la visible.

Ja fa anys, que la OMS ha declarat que la epidèmia del segle XXI, seran els trastorns mentals, i en concret la depressió. De fet anunciem que 1 de cada 5 persones estarà en risc de patir algun trastorn de l'espectre afectiu. I en aquest sentit és molt important, que li donem a la salut mental, el lloc i el tractament que es mereixen. Veure més sobre aquesta notícia.

La salut, és un estat de benestar físic, psíquic i mental, i no només l'absència d'enfermetats. La salut mental consisteix en remarcar el concepte de benestar psíquic i mental.

Amb la crisis que patim, la incertesa laboral i econòmica, la solitut, la desidia i apatia, ...i per una altra banda l'exigència, la fredor emocional ens fan pensar que no ens preocupem gaire de la salut emocional i mental, encara que sigui un dels pilars del benestar i de la salut en general. No hem d'oblidar que cos i ment están conectats i que si no funciona un l'altre es resenteix. Quan parlem de salut mental, no només ens referim a trastorns mentals i/o psicològics, si no que englobem totes aquelles perturbacions que poden afectar el benestar psíquic. Per lo que la salut mental és un problema de tots.

Dins de la salut mental hi ha un ampli aspectre de malalties i/ o símptomes, i  la majoria no són incapacitants per si soles, amb un bon tractament a nivell bio-psico-social  ( és a dir mèdic, psicòlogic i social). En aquest sentit,  la recuperació i integració de la persona passa per 3 ítems molts importants,  imprescindibles i insustituibles:

• Tractament farmacológic adeqüat a les circunstancies, pautat, i revisat periodicament per un especialista psiquiatra. En aquest punt ens agrairia afegir el problema de la sobremedicació que pateixen algunes d'aquestes persones, que fa que no puguin seguir una activitat normalitzada, lo que dificulta alhora la seva integració social.
• Tractament psicòlogic, ja sigui mitjançant grups d'autoajuda, grups de psicoeducació o terapia individual. La figura del psicòleg@ és molt important per tal de que la persona pugui anar resoldre per ella mateixa les dificultats del dia a dia, i pugui  comprendre les seves dificultats.
• Integració social, hi han molts estudis que indiquen que la socialització i normalització de les persones amb enfermetat mental en la societat, fa que aquestes persones es sentin millor, més realitzades i mès acceptades lo que repercuteix en una millora de qualitat de vida i salut mental.

Entorn a la salut mental, existeixen molts prejudicis envers les persones, que estigmatitzen i "condenen", en molts casos a les persones que pateixen una malaltia de l'espectre de la salut mental. 

Avui en dia, és diferent dir que tens una diabetis, a tenir una esquizofrenia o un trastorn obsessiu-compulsiu, per exemple, i de fet el comportament que tindrà l'altre respecte a tu, segurament també serà diferent.

Podriem fer una enquesta entre les que persones que ens envolten i preguntar-li si s'han canviat algun cop d'acera perquè han vist a una persona amb aspecte "sospitós" de tenir una malaltia de salut mental, o si es sentarien al costat d'ella en un vagó de metro. Encara que a dia d'avui, ens podem escandalitzar, estem segures que més de la meitat dels enquestats afirmaria que ho ha fet alguna vegada. I aixó si no parlem, de barris on hi ha residències, tallers, o pisos que tracten amb  aquest  col.lectiu. Estem convençudes que diriem, "Ah si, aquest que passejen que estan malament, quina pena però i si "se li gira" i em fa mal,...millor llavors no m'apropo"

Imagineu-vos que vosaltres esteu caminant pel vostre barri i veieu com les persones que us envolten  us eviten. Com us sentirieu? ...Segur que malament, no?. Doncs ara penseu que us passa sempre!! Les paraules que em passan pel cap són frustració, incomprensió, tristesa,...  Evidentment aquest comportaments el que fan és augmentar la marginalització d'aquestes persones, relegant-les a espais compartits amb altres similars. I així, mica en mica sense donar-nos compte fomentem que la salut mental d'aquestes persones s'agreugi i es crein "guetos".

Una de les coses que volem remarcar i insistir és la diferència del tenir i del ser, i és que el vocabulari és molt important i  ens defineix. En aquest sentit, és diferent ser malalt que tenir una malaltia. Ser malalt et limita molt més la vida i et defineix com una persona amb una malaltia perpetua i sense superació. En canvi dir tinc una malaltia és una qualitat de la persona, igual que tinc un caracter apacible o tinc els ulls negres, però no et limita i segueixes sent una persona. Per nosaltres es molt important fer aquesta diferenciació, i estem segures que les persones que tenen una malaltia  agraeixen molt aquest petit gest.

Pensem per exemple en nosaltres, ens agradaria que ens diguessin malalts o tens una malaltia?

Encara que sembli un problema de lèxic la denotació canvia, i molt. 

Nosaltres al ser especialistes en addicions, no ens podriem oblidar de la patología dual. La patologia dual, com ja hem comentat en post anteriors, és la confluència d'un trastorn mental i una addició. 

És molt important el diagnòstic a temps i no confondre els símptomes d'una addicció amb els d'un trastorn psicòlogic i a l'inversa. Per això, a l'hora de diagnosticar sempre s'ha de tenir en compte els consums tòxics o comportamentals de la persona que avaluem, ja que ens ajudarà a fer el diagnòstic diferencial.

I posats a demanar, ja que les xarxes de salut mental i addicions de la salut pública están separades, demanariem que seria necessària una exploració conjunta, inclús una molt bona coordinació entre elles i proposta de programes conjunts per persones que ho necessitin.

Per últim, i en la línea de fer visible la salut mental, us deixem una cançó que parla de la fobia social i atac de pànic, i les seves conseqüències des d'una persona que el pateix... "El virus del miedo de Ismael Serrano"

Recorda que no és tan important que caiguis, com que et tornis a aixecar.

El COPC ( Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) fent-se resó d'aquest dia ha convocat un event el 
 mateix dia 6 d'octubre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Es llegirá un manifest i qualsevol persona pot apropar-se a a deixar un missatge positiu, que després es publicarà en la web. Si estàs a prop de Barcelona, des d'aquí t'animen a deixar la teva emprenta.

Com sempre esperem els teus comentaris! Per una salut mental positiva!! 

Recorda tot està a la teva ment, TU POTS, nomès has de confiar en tu!!

MERNEU, ¿NOS AYUDAS A MODIFICAR NUESTRO LOGO?

Como ya dijimos en julio, ya hemos cumplido un año y entre los nuevos proyectos que tenemos en marcha, es promocionar la marca personal MERNEU, y para eso una de las primeras cosas que queremos hacer es cambiar nuestro logotipo principal e incorporar nuestro nombre profesional, para así poderle darle más visibilidad.

En este año nos ha resultado muy curioso encontrarnos con personas, que no entendieran nuestro nombre, e incluso estuvieran extrañadas con la palabra MERNEU.

Pues bien, os explicamos... queríamos un nombre corto, profesional, que no significara nada en concreto y que tuviera impacto. Y cómo, supongo que a estas alturas ya sabeís, somos 2 profesionales y nos llamamos Merche y Neus pues,... procedimos a juntar las iniciales y así surgió MERNEU.

Para nosotras cambiar el logo es algo importante, ya que significa modificar nuestros inicios y una de las primeras cosas en las que nos pusimos manos a la obra. Además sabemos que muchos de vosotros nos identificaís por ellas en las diferentes redes sociales en las que estamos inmersas. Incluso una persona nos mandó una vez de donde procedía el logotipo inicial, sin rectificar.

Desde aquí queremos agradecer a nuestros amigos informáticos y especialmente a Dani que nos ha diseñado ahora y ya hace un año, más de 50 posibles imágenes, para que pudieramos elegir la que más gustase. Incluso nos ha modificado lo modificado... es estupendo contar con colaboradores así. Miles de gracias.

El motivo de cambiar de fondo y despedir al negro es que defendemos el positivismo, y aunque la actualidad no esté para echar cohetes, nos gustaba un color en el que transpirara la luz. Además creemos que, aunque   cuesta salir de  las adicciones, se puede. Y ése es nuestro mensaje.

Por todo ésto hemos escogido 3 imágenes y queríamos que nos ayudaraís a elegir la final, ya que al fin al cabo que tengamos tantos seguidores y éxito en este primer año es gracias a vosotr@s. Por eso nos gustaría que votaraís o nos pusieraís mensajes respecto a cuál es la imagen que más os gusta.

De manera oficial proponemos que se pueda votar/comentar durante 1 mes, así que durante el mes de octubre podeis darnos vuestra opinión!

Muchísimas gracias y esperamos vuestros votos para acabar de decidirnos.

Un abrazo.

Opción 1

Opción 2

Opción 3

"NENS SALVATGES", LA REFLEXIÓ

Desprès de veure la pel·lícula de Nens Salvatges, de la directora Patricia Ferreira, volem comentar-la com a reflexió. Però aquesta vegada ho farem d'una manera diferent, ja que Merneu respondrà a la entrevista per separat. Així pots conèixer com pensem i quins son els nostres valors.

Si vols veure el tràiler i la fitxa tècnica polsa aquí

Comencem........

Si haguessis de descriure la pel·lícula en una frase quina seria? 

Merche: Darrera d’adolescències conflictives s’amaguen sovint adultesses immadures ( i com aquesta ja la he dit en una altra ocasió, n’afegiré una altre,...), Si són salvatges i de qui és la responsabilitat?
Neus: Ningú ens ensenya a ser pares... però sempre se’n pot aprendre...

Quina senyalaries que és la problemàtica central? 

Merche: La incomunicació, la immaduresa, la falta d’afecte però al mateix temps la necessitat tan gran d’aquest,…
Neus: El no entendre al jove com a jove i el veure l’adolescència com amb l’ull de adult... a part de certs valors i elements abundants en la nostra societat: l’abús poder, la importància del material, el culte al cos, la falta d’empatia, l’individualisme, el jutjar, les incoherències, etc.

Quins aspectes positius treus de la pel·lícula i quins negatius?

Merche: Com a positius seria la mirada diferent de la adolescència des d’una perspectiva sistèmica i integral, com a negatiu algunes trames sensacionalistes i “comercials”.
Neus: És una bona pel·lícula per qüestionar-nos i ser crítics amb el que ens envolta, a l’hora de aprendre a relacionar-nos amb els demés i d’evolucionar com a persones. El negatiu seria que queda estrany el voler fer en dues hores el que no s’aprèn en anys....i com diu la Merche, llavors queda una pel•lícula sensacionalista i comercial...

Quin es el personatge que més t’ha agradat de la pel·lícula? 

Merche: La “mestra” Júlia per tenir una visió de la educació diferent on en lloc de fixar-nos en el que el adolescent fa malament, motivar-lo en projectes propis i coses que se li donen bé. Haurien falta molts mestres així en els col·legis /instituts.
Neus: Com diu la Merche, la Júlia (Aina Clotet) seria amb la que em veig més reflexada com a professional, la única que es situa com a adulta d’una manera diferent vers als joves... però a mi el personatge que m’ha agradat mes es el de la protagonista, l’Oki (Marina Comas), per la dificultat d’entendre-la, per passar desapercebuda, imprevisible, perquè transmetre tot el que sent però en canvi no interpretar-lo...

Senyala la escena que més t’hagi impactat 

Merche: Una de les úniques abraçades que es produeixen entre mare i fill, estan tan poc acostumats que no saben ni com fer-ho!! Una imatge bonica però trista a la vegada
Neus: L’hauria de tornar a veure per trobar-la...però recordo especialment la ultima conversa dels tres protagonistes al parc, quan decideixen escapar perquè ni ells mateix saben el que........

Senyala aspectes que no s’han de fer amb els nostres adolescents i que els pares de la pel•lícula fan constantment... 

Merche: Centrar-nos només en les coses negatives, donar per fet coses que pensem que el nostre fill voldrà sense preguntar-li, compensar la falta de comprensió amb regals materials, decidir per ell, …
Neus: ¿Què més afegeixo si ho ha dit tot? Jejejeje. Jo inclouria als mestres junt amb els pares... així que.. no hauríem de situar-nos en una posició superior pel fet de ser adults, no escoltar-los ni posar-nos en el seu lloc, oblidar que nosaltres també hem sigut joves, ment oberta i crítica, deixar-los fer i que n’aprenguin i s’equivoquin... i... com més vegi la pel•lícula, més coses en podria dir...

I tu...? L'has vist? Si la resposta es sí, t'animem a deixar les teves respostes, i si no doncs també pots dir el que en penses, sobre l’adolescència, sobre aquesta nova visió, sobre ser pare,...
I per últim recordar-te que ser pare no es fàcil i ningú ens ensenya, com tampoc hi ha cap manual de referència. Per aquesta missió, nosaltres proposem el nostre taller de Tinc un fill/adolescent SOS, que vol ajudar-te en aquesta tasca. Si estàs interessat contacta amb nosaltres i muntarem un grupet per treballar

EL NOSTRE NO A L'EUROVEGAS

Aquesta setmana ha sigut la darrera visita per decidir finalment, on va a parar el gran complexe d’Eurovegas de Sheldon Adelson, si a Barcelona o a Madrid.

En tot aquest temps no ens hem pronunciat sobre el macro complex, però ja arribant a la recta final, ens agradaria dir la nostra i opinar al respecte.

Tot va començar al febrer, quan el americà Sheldon Adelson, aprofitant-se de la crisis espanyola i de la gran gana que tenen els polítics de projectes per “salvar” la economía, ofereix aquest projecte als polítics i així col.locarse una medalla.

I la idea en principi no és dolenta, fins i tot pot semblar suculenta, en una primera ullada. Un projecte on hi haurà una forta inversió extranjera, on oferten molts llocs de feïna, convertir Espanya en un destí turístic complert,…

Que es el que no es diu, o el que ens fa pensar que en aquest moment, el projecte “Eurovegas” no és el ideal per Espanya, i en concret per Barcelona?

El nostre principal argument  és que, l’Eurovegas  i altres complexes semblants, estàn basats en una societat del consumisme i de competitivitat. 

“Som en base al que comprem i conseguim”. 

De fet i tenint en compte el que ha passat amb Barcelona-Madrid, podem dir que la competició ha sigut la clau, per veure qui era el polític que millor oferta en feia, al directiu de Las Vegas Sands, i quina era la ciutat més adequada. Com si aquestes ciutats no tinguessin ja prou competitivitat entre elles.

Les actituts del consumisme i competitivitat són les que en part ens han portat a la crisis actual, i posarem un dels molts exemples que ens trobem en el dia a dia. Molts pares han incentivat materialment als seus fills des de petits. En época de bonança molts es sentien malament per haver de treballar i no poder dedicar hores als seus fills, i ho compensaven amb la consola més “guay” del mercat, la televisió plasma més gran a l’habitació,… Ara en temps de crisis, aquells pares ja no poden oferir als seus fills aquells regals, i es quan esclata el conflicte... 

A més amb aquest sistema, que ho fomenten tambè altres institucions com l’escola, es formen nens individualistes, competitius, i que quan no poden conseguir allò que anhelen cauen en una gran frustració, i fins i tot depressió.

Amb tot això, defenent que l’educació ha de basar-se en la cooperativitat, responsabilitat i consum sostenible, i afirmem que aquests macro projectes no ajuden gaire a que els valors de la societat es puguin canviar.

Seguint en aquesta línea, a l’abril vam asistir a una conferència de Fernando Conde Gutierrez del Álamo, sociòleg i Director de l’institut d’investigació CIMOP de Madrid, en les Jornades Tècniques sobre Drogues del’Alt Penedès. 

Fernando Conde, davant la temática presentada de “Com intervenir en prevenció del consum de drogues en una societat de consum en crisi” va relacionar, des de la nostra opinió molt acertadament, la societat consumista amb el consum de drogues. I va remarcar que si volem prevenir en drogodepèndencies i addicions hem de començar per canviar la societat consumista que ens envolta i l’educació en el consum. I en aquest sentit plantejava el model d’Eurovegas com antítesi del que hem de fer per millorar.

Altres motius que considerem són:

• Basar la superació d’una crisi económica en un model obsolet de megaconstruccions, que ha sigut el que ens ha portat a la crisi. Per poder sortir de la crisi en la que estem , hem de canviar el model de negoci, invertint en ciencia, investigació i empreneduria, entre altres.
• En els darrers anys hem vist com han ideat grans complexes residencials i comercials que han quedat a mitges i que no han complert les expectatives, que en un primer moment prometien. ¿Es que Barcelona no té suficient turisme per embaucar-se en mès projectes turístics que no es veuen clars?
• En la recent Villa Olímpica en Barcelona, ja n'hi ha un casino, creat en 1992, on l'ambient es bastant pèsim i demacrat. A mès en Catalunya trobem el de LLoret de Mar, el de Peralada, com a destacats. El turisme que vol anar a casinos ja el té.
•  La poca claretat i transparència del projecte, que ens fa pensar en que hi ha alguna cosa amagada.

Nomès aquests motius serian suficienst per ja, des del nostre parer, dir NO a l’Eurovegas, però des de la plataforma @AturemEurovegas, apuntem altres d’interessants i res menyspreables (Extrets del manifest de http://aturemeurovegas.wordpress.com/)

• Al contrari del que ens volen fer creure des del Govern de la Generalitat, el negoci principal d’Eurovegas serà el joc, i no altres sectors com el de les convencions. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010)1, el 75% dels ingressos de l’empresa provenen del joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, convencions i altres no arriben al 25%.

• El negoci del joc i el model d’oci que comporta tant sols genera beneficis a la multinacional implicada, sense aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves empreses. L’Estat de Nevada, on es troba Las Vegas, és el primer en taxes d’atur i el tercer en criminalitat violenta de tots els EUA. (Una de les demandes del magnate al govern és no haver-hi de pagar impostos ni Seguretat Social)

• El model de mega-casinos porta associat inevitablement greus efectes secundaris, com l’augment de la corrupció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopaties. Reconeguts experts en la matèria (com Roberto Saviano) han alertat que Eurovegas suposarà un fort pol d’atracció per a la màfia internacional. 

• És poc creïble que Eurovegas pugui aportar els 26.000 llocs de treball que es prometen. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands Co. (Annual Report 2010), els quatre megacomplexos que té actualment la companyia al món, donen feina només a 36.000 persones. De fet, tot el sector del turisme (hosteleria i restauració) a Catalunya ocupa a un màxim de 350.000 persones en els aproximadament 500.000 llits hotelers. Les xifres que es prometen per Eurovegas són, senzillament, impossibles. És lamentable com s’està utilitzant la desesperació de la població a l’atur per a justificar socialment aquest projecte.

• La ubicació d’Eurovegas al Delta del Llobregat vulneraria la planificació urbanística i territorial que s’hi ha desenvolupat els darrers trenta anys. El Baix Llobregat ha contribuït al desenvolupament de Catalunya, aportant el seu territori per ubicar les majors infraestructures de tot el país, i en canvi pateix els índexs d’atur més elevats i els últims en renda familiar.

• La construcció d’Eurovegas causaria greus impactes ambientals sobre tots els espais naturals conservats en virtut dels seus valors naturals excepcionals, i que estan protegits segons la legislació catalana i europea vigent. El projecte produiria una gran afectació en espècies en risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosistemes de protecció prioritària, ja fos per afectació directa i/o per contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica. No és possible desenvolupar aquest projecte sense vulnerar la legislació europea.

• A l’aqüífer situat sota el Delta del Llobregat s’emmagatzema un volum d’aigua equivalent al pantà de Sau, constituint una de les reserves d’aigua més importants de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents del nostre país les restriccions a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Amb el canvi climàtic cada cop més accentuat, resulta irresponsable pensar en construir un complex que seria un immens consumidor d’aigua dolça (camps de golf, hotels,…) i afectaria la recàrrega de l’aqüífer.

• Aquest tipus d’instal·lacions són enormes consumidores d’energia. Augmentar el consum elèctric ens allunya de la necessària apagada de les centrals nuclears, i ens torna més dependents del petroli, fomentant de manera irresponsable el canvi climàtic.

• No ens podem permetre perdre el Parc Agrari, una de les terres més fèrtils de la Mediterrània al costat mateix de Barcelona. És imprescindible per a garantir la seguretat alimentària de la població i no empitjorar la dependència de les importacions d’aliments de l’exterior per al consum quotidià.

• El secretisme amb el que el Govern de Catalunya negocia amb l’empresa responsable del projecte suposa una actitud indigne d’un govern democràtic. S’està fent d’esquenes al territori i sense donar informació veraç i contrastada a la ciutadania, ni als i les representants dels possibles ajuntaments afectats.

• Satisfer les exigències de modificacions legals a mida, en una mena de subhasta a la baixa de deures legals, seria una intolerable submissió de l’Estat de Dret, en un comportament propi d’una “república bananera” al servei dels interessos d’una gran empresa multinacional. Les exempcions d’impostos i de contribució a la Seguretat Social que planteja el promotor són un insult per als milers de petits empresaris i emprenedors que cada dia lluiten per tirar endavant uns negocis que aporten, convé no oblidar-ho, la majoria de llocs de treball del país.

Esperem que tots aquests arguments,et facin decantar la balança cap a un costat o un altre.

Com diu el refrany castellà, “No es oro todo lo que reluce”

Deixa els teus comentaris! Qué penses d'aquest mega-complexe? Digues els teus arguments!!

REFERÈNCIES

http://aturemeurovegas.wordpress.com/manifest/

¿CIERRAN LOS LAVABOS DEL AMBULATORIO PORQUE HAY DROGADICTOS?,…

A lo largo de estas líneas, quería hablaros de algo que me sucedió el pasado miércoles al asistir al CAP (Centro de Atención Primaria). Y aunque cada vez me sorprenden menos cosas, ésta no dejó de ser una de ellas. 

Está claro, que por mucho que el Gobierno se empeñe en recortar el presupuesto al Plan Nacional de Drogas en un 28% para este año, nos queda mucho por aprender, y por enseñar en todos los niveles de la población, incluidos los profesionales sanitarios. Y en este sentido no quiero criminalizar a este sector, que está fuertemente perjudicado por los recortes, sobre todo, aquí en Cataluña. Sino, todo lo contrario.

El pasado miércoles me encontraba en la sala de espera de la consulta, cuando amablemente me dirijo a la administrativa para preguntarle sobre la ubicación de los lavabos, aspecto que desconocía ya que no frecuento mucho mi médico. Ella ni corta ni perezosa y con una voz clara y profunda me dijo que “los lavabos estaban cerrados para que los drogadictos no vinieran a pincharse”. Yo en ese momento me quedé atónita y no supe que contestar, supongo que ante mi cara de asombro, la mujer prosiguió diciendo que “era una medida disuasoria temporal para que dejaran de venir”. En las palabras de la administrativa noté, como me pasa en otras ocasiones, desconocimiento del problema real, prejuicios e incluso rechazo hacia estas personas.

Yo me podía esperar otras respuestas por las que el lavabo se mantuviera cerrado pero nunca me hubiera imaginado ese motivo, y no porque sea de las que piensen que en mi barrio no hay personas que utilicen drogas por vía inyectada, sino todo lo contrario. 

Sé y defiendo firmemente que personas que consuman drogas ha habido, hay y habrán en todos los barrios y extractos sociales, por mucho que algunos se empeñen en negarlo.

Además, aunque en ese momento me quedé sin palabras, después de unas horas me puse a pensar sobre el tema y me pareció que era más serio de lo que en un primer momento me podía imaginar. Y pensando me dije “pues si yo me inyectara, qué mejor sitio para hacerlo que en un ambulatorio, rodeado de médicos y enfermeros”.

Yo no sé de quien fue la decisión de tomar esta drástica medida, ni tampoco conozco la problemática que llevó a estos dirigentes a cerrar los lavabos. Tampoco sé si era algo ocasional o un problema que se iba agravando. Lo que sí estoy segura es que a pocos metros está el CAS (Centro de Atención y Seguimiento de drogodependencias), y a pocas paradas de autobús la sala de venopunción de Vall d’Hebron. Además de mencionar los fuertes recortes que ha sufrido la red de drogodependencias, destacando la reducción de horarios y personal de la sala de venopunción Baluard de Ciutat Vella.

Kit de Programa de Intercambio de Jeringuillas (PIX)

Remarcar que este CAP es uno de los 4 centros en Barcelona adheridos al Programa de Intercambio de Jeringuillas (PIX) de la Agencia de Salut Pública de Barcelona, y aunque si que entiendo la especificidad de este programa, que consiste en la facilitación de material estéril inyectable, preservativos, y otros utensilios para el consumo de drogas vía parenteral, me cuesta creer que por una parte le suministran el material pero por otro lado, les invitan a hacerlo en otro sitio, quizás menos seguro. ¿Donde está la educación que este programa predica?

En la facultad y en toda la experiencia profesional que llevo, me ha enseñando que la educación y prevención hay que hacerla allá donde surge el problema, pues que buen espacio el ambulatorio, un edificio de sanidad, higiénico, con folletos que cuelgan de una pared, y que casi nadie tiende a leer. (Si uno se fija detenidamente puedes encontrar de lo más variado, desde la prevención de enfermedades de transmisión sexual y sanguínea, hasta las tropicales, prevención de abuso de medicamentos, hasta folletos de ley de dependencia). 

¿Y no es la drogodependencia, un problema sanitario? Si tratamos el problema adecuadamente, en lugar de cubrir un tupido velo como si no existiera, eliminaríamos muchos factores de riesgo asociados a los consumidores de droga inyectada. Y lo más importante le ayudaríamos, en lugar de cerrarles las puertas.

Dicho esto tampoco no quiere defender que los ambulatorios se conviertan en narcosalas, ya que no es ese su uso, pero sí reflexionar sobre la medida tomada por este ambulatorio en concreto, que eso sí, me parece totalmente inadecuada y desproporcionada.

A modo de conclusión, querría remarcar lo que he aprendido de este suceso:

•    Nos queda mucho camino por recorrer en las drogodependencias. Estamos muy lejos ya no sólo de lo ideal sino de lo óptimo.
•   Existe mucho desconocimiento de la problemática, tanto a nivel de profesionales sanitarios como de personal de a pie. El desconocimiento a su vez trae miedo.
•  Todavía hoy, en el s. XXI, hay mucha persistencia en negar y tapar el problema como si no existiera. Negando el problema, lo estamos agravando e incluso fomentando la marginación en estas personas.
• Que se necesita formación específica e información para poder abordar estos sucesos, (Que por cierto no creo que sean inusuales), y para los que no estamos preparados.
• Que existen muchos prejuicios entorno a las drogodependencias que necesitan ser abordados en todos los niveles.

Y por último, remarcar que las drogas existen desde el principio de la humanidad, en todas las culturas, y que es algo que esta presente. En tiempos de crisis y ante la soledad, depresión, desesperación de muchas personas, puede hacer que el uso de las drogas pase a una adicción, y es en ese punto donde tenemos que trabajar.

 A modo de reflexión, que dejo abierta,  me pregunto también si esta decisión se ha consensuado con otros centros, si es un problema que existe en los ambulatorios, qué medidas toman,… ¿Qué otras alternativas se podrían hacer?,…

Desde aquí os animo a que si sabéis la información o queréis opinar sobre la cuestión, podáis dejar vuestros comentarios, ya que nos parecerán muy interesantes y podemos debatir juntos.

Un saludo