Mostrando entradas con la etiqueta patología dual. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta patología dual. Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de octubre de 2012

PER UNA SALUT MENTAL POSITIVA!!

El 10 d'octubre és el dia mundial de la salut mental, i des d'aqui volem aportar el nostre gra de sorra i parlar d'aquest tema. La nostra idea, en concordança amb el moviment "Sumamente positiva" que ha iniciat el COPC es positivitzar la salut mental i fer-la visible.

Ja fa anys, que la OMS ha declarat que la epidèmia del segle XXI, seran els trastorns mentals, i en concret la depressió. De fet anunciem que 1 de cada 5 persones estarà en risc de patir algun trastorn de l'espectre afectiu. I en aquest sentit és molt important, que li donem a la salut mental, el lloc i el tractament que es mereixen. Veure més sobre aquesta notícia.


La salut, és un estat de benestar físic, psíquic i mental, i no només l'absència d'enfermetats. La salut mental consisteix en remarcar el concepte de benestar psíquic i mental.

Amb la crisis que patim, la incertesa laboral i econòmica, la solitut, la desidia i apatia, ...i per una altra banda l'exigència, la fredor emocional ens fan pensar que no ens preocupem gaire de la salut emocional i mental, encara que sigui un dels pilars del benestar i de la salut en general. No hem d'oblidar que cos i ment están conectats i que si no funciona un l'altre es resenteix. Quan parlem de salut mental, no només ens referim a trastorns mentals i/o psicològics, si no que englobem totes aquelles perturbacions que poden afectar el benestar psíquic. Per lo que la salut mental és un problema de tots.

Dins de la salut mental hi ha un ampli aspectre de malalties i/ o símptomes, i  la majoria no són incapacitants per si soles, amb un bon tractament a nivell bio-psico-social  ( és a dir mèdic, psicòlogic i social). En aquest sentit,  la recuperació i integració de la persona passa per 3 ítems molts importants,  imprescindibles i insustituibles:

  • Tractament farmacológic adeqüat a les circunstancies, pautat, i revisat periodicament per un especialista psiquiatra. En aquest punt ens agrairia afegir el problema de la sobremedicació que pateixen algunes d'aquestes persones, que fa que no puguin seguir una activitat normalitzada, lo que dificulta alhora la seva integració social.
  • Tractament psicòlogic, ja sigui mitjançant grups d'autoajuda, grups de psicoeducació o terapia individual. La figura del psicòleg@ és molt important per tal de que la persona pugui anar resoldre per ella mateixa les dificultats del dia a dia, i pugui  comprendre les seves dificultats.
  • Integració social, hi han molts estudis que indiquen que la socialització i normalització de les persones amb enfermetat mental en la societat, fa que aquestes persones es sentin millor, més realitzades i mès acceptades lo que repercuteix en una millora de qualitat de vida i salut mental.

Entorn a la salut mental, existeixen molts prejudicis envers les persones, que estigmatitzen i "condenen", en molts casos a les persones que pateixen una malaltia de l'espectre de la salut mental. 

Avui en dia, és diferent dir que tens una diabetis, a tenir una esquizofrenia o un trastorn obsessiu-compulsiu, per exemple, i de fet el comportament que tindrà l'altre respecte a tu, segurament també serà diferent.

Podriem fer una enquesta entre les que persones que ens envolten i preguntar-li si s'han canviat algun cop d'acera perquè han vist a una persona amb aspecte "sospitós" de tenir una malaltia de salut mental, o si es sentarien al costat d'ella en un vagó de metro. Encara que a dia d'avui, ens podem escandalitzar, estem segures que més de la meitat dels enquestats afirmaria que ho ha fet alguna vegada. I aixó si no parlem, de barris on hi ha residències, tallers, o pisos que tracten amb  aquest  col.lectiu. Estem convençudes que diriem, "Ah si, aquest que passejen que estan malament, quina pena però i si "se li gira" i em fa mal,...millor llavors no m'apropo"

Imagineu-vos que vosaltres esteu caminant pel vostre barri i veieu com les persones que us envolten  us eviten. Com us sentirieu? ...Segur que malament, no?. Doncs ara penseu que us passa sempre!! Les paraules que em passan pel cap són frustració, incomprensió, tristesa,...  Evidentment aquest comportaments el que fan és augmentar la marginalització d'aquestes persones, relegant-les a espais compartits amb altres similars. I així, mica en mica sense donar-nos compte fomentem que la salut mental d'aquestes persones s'agreugi i es crein "guetos".

Una de les coses que volem remarcar i insistir és la diferència del tenir i del ser, i és que el vocabulari és molt important i  ens defineix. En aquest sentit, és diferent ser malalt que tenir una malaltia. Ser malalt et limita molt més la vida i et defineix com una persona amb una malaltia perpetua i sense superació. En canvi dir tinc una malaltia és una qualitat de la persona, igual que tinc un caracter apacible o tinc els ulls negres, però no et limita i segueixes sent una persona. Per nosaltres es molt important fer aquesta diferenciació, i estem segures que les persones que tenen una malaltia  agraeixen molt aquest petit gest.
Pensem per exemple en nosaltres, ens agradaria que ens diguessin malalts o tens una malaltia?

Encara que sembli un problema de lèxic la denotació canvia, i molt. 

Nosaltres al ser especialistes en addicions, no ens podriem oblidar de la patología dual. La patologia dual, com ja hem comentat en post anteriors, és la confluència d'un trastorn mental i una addició. 
És molt important el diagnòstic a temps i no confondre els símptomes d'una addicció amb els d'un trastorn psicòlogic i a l'inversa. Per això, a l'hora de diagnosticar sempre s'ha de tenir en compte els consums tòxics o comportamentals de la persona que avaluem, ja que ens ajudarà a fer el diagnòstic diferencial.
I posats a demanar, ja que les xarxes de salut mental i addicions de la salut pública están separades, demanariem que seria necessària una exploració conjunta, inclús una molt bona coordinació entre elles i proposta de programes conjunts per persones que ho necessitin.

Per últim, i en la línea de fer visible la salut mental, us deixem una cançó que parla de la fobia social i atac de pànic, i les seves conseqüències des d'una persona que el pateix... "El virus del miedo de Ismael Serrano"


Recorda que no és tan important que caiguis, com que et tornis a aixecar.


El COPC ( Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) fent-se resó d'aquest dia ha convocat un event el 
 mateix dia 6 d'octubre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Es llegirá un manifest i qualsevol persona pot apropar-se a a deixar un missatge positiu, que després es publicarà en la web. Si estàs a prop de Barcelona, des d'aquí t'animen a deixar la teva emprenta.


Com sempre esperem els teus comentaris! Per una salut mental positiva!! 

Recorda tot està a la teva ment, TU POTS, nomès has de confiar en tu!!

martes, 24 de enero de 2012

PATOLOGÍA DUAL; LA GRAN DESCONOCIDA

Cuando hablamos de patología dual nos referimos a la coexistencia de dos psicopatologías, por un lado la drogodependencia y por otro la psicopatología psiquiátrica. 
Como datos a saber, aunque es un término comúnmente aceptado por la comunidad científica, no se encuentra registrado en los manuales psiquiátricos por excelencia, DSM-IV-R ni CIE-10.

 La patología dual tiene su causalidad por 2 vías:
  •  Personas con trastorno psiquiátrico previo que inician el consumo de drogas, para aliviar y/o con el fin de mejorar y regular sus síntomas.
  •  Personas sin trastorno mental previo, pero que debido al consumo de sustancias y a su vulnerabilidad individual, desarrollan una psicopatología.
Con el fin de acercarnos más a esta "patología", desconocida por muchos, os queremos presentar el documental de Documentos TV "La locura de las drogas" que aborda esta problemática desde la perspectiva científica, médica y psiquiatrica, pero también desde el punto de vista de los afectados y familiares.
 Es un documental que nos aporta datos de estudios, entrevistas a prestigiosos psiquiatras como Miquel Casas del CAS (Centro de atención y seguimiento de drogodependencias) del Hospital de la Vall d'Hebron.

Según datos del documental un 60% de los pacientes de la red de drogodependencias padecen a su vez algún tipo de trastorno mental y un 40% de las personas diagnosticadas con trastorno mental abusan y consumen a su vez drogas no pautadas.

Como todos los documentales tiene aspectos más rescatables que otros, pero en general nos parece interesante para poder reflexionar sobre la concurrencia de drogodependencia y enfermedad mental y la necesidad de programas específicos, como también la importancia de la psicoeducación tanto a familiares como a usuarios.

Como aspectos para pensar nos gustaría remarcar que:
  •  La problemática de que no hayan recursos específicos, hace que estos pacientes vayan de recurso en recurso, ya que son expulsados de  los centros de salud mental por consumir drogas y a su vez tienen dificultades para seguir un tratamiento de drogodependencias debido a su patología.
  • La sociedad no está preparada para asumir y comprender este perfil de pacientes, y de hecho sufren mucho rechazo, incluso por parte de familiares y amigos.
  • Es necesaria una intervención conjunta entre centros de salud mental y centros de drogodependencia, y de hecho desde aquí queremos fomentar la coordinación entre las redes asistenciales. Además de la importancia de trabajar los 2 trastornos a la vez, cuando sea posible.
  •  La formación de los profesionales implicados en la asistencia y tratamiento de este tipo de pacientes es primordial, para poder abordar los casos desde una perspectiva adecuada y donde el perjudicado no sea el usuario.
  • Reclamamos la psicoeducación como herramienta imprescindible, para trabajar con la patología dual. Entendida tanto para pacientes, como para familiares.

Para ver el DOCUMENTAL COMPLETO, La locura de las drogas, pulsa aquí

Os dejamos la referencia de un libro que os puede ayudar,
 Martínez González, J.M, Trujillo Mendoza, H.M; Tratamiento del drogodependiente con trastornos de personalidad, Ed. Biblioteca Nueva, Madrid


Te animamos a dejar tus comentarios !!!

Próxima jornada de Patología Dual organizada por SEPD (Sociedad Española de Patología Dual)  www.patologiadual.es

 
 

Si quieres ver una película donde se vea reflejado la patología dual (Consumo de sustancias y trastorno límite de la personalidad) te recomendamos GIA.

jueves, 20 de octubre de 2011

VIDEOFORUM: GIA

Sinopsis

Película basada en la vida de Gia Marie Carangi, una supermodelo de los años 70. Originaria de Philadelphia, Gia (Angelina Jolie) llega a la ciudad de Nueva York para convertirse en modelo y pronto impresiona a la agente Wilhelmina Cooper. Su extrema belleza y su carencia de prejuicios para posar desnuda la convierten en una estrella. Gia inicia una aventura amorosa con su fotógrafa, Linda, pero ella tiene novio y se encuentra insegura acerca de su bisexualidad. (FILMAFFINITY)

Trailer



Reflexión

Proponemos ver la pelicula para trabajar las conductas y la inestabilidad emocional asociada al consumo de sustancias y todo el ambiente que le rodea. En las críticas y sinopsis no se suele asociar pero es una pelicula que refleja bastante bien el trastorno límite de la personalidad, que representa entorno al 1.7% de la población general pero que aumenta a un 17.7% en la población adicta. La existencia de dos trastornos psicopatológicos cuando uno de ellos es la drogodependencia se conoce como patología dual

Además esta película nos sirve para reflexionar sobre el mundo de la fama y lo que suele quedar escondido, soledad, incomprensión,...


Puedes dejar tu comentario!