viernes, 5 de octubre de 2012

PER UNA SALUT MENTAL POSITIVA!!

El 10 d'octubre és el dia mundial de la salut mental, i des d'aqui volem aportar el nostre gra de sorra i parlar d'aquest tema. La nostra idea, en concordança amb el moviment "Sumamente positiva" que ha iniciat el COPC es positivitzar la salut mental i fer-la visible.

Ja fa anys, que la OMS ha declarat que la epidèmia del segle XXI, seran els trastorns mentals, i en concret la depressió. De fet anunciem que 1 de cada 5 persones estarà en risc de patir algun trastorn de l'espectre afectiu. I en aquest sentit és molt important, que li donem a la salut mental, el lloc i el tractament que es mereixen. Veure més sobre aquesta notícia.


La salut, és un estat de benestar físic, psíquic i mental, i no només l'absència d'enfermetats. La salut mental consisteix en remarcar el concepte de benestar psíquic i mental.

Amb la crisis que patim, la incertesa laboral i econòmica, la solitut, la desidia i apatia, ...i per una altra banda l'exigència, la fredor emocional ens fan pensar que no ens preocupem gaire de la salut emocional i mental, encara que sigui un dels pilars del benestar i de la salut en general. No hem d'oblidar que cos i ment están conectats i que si no funciona un l'altre es resenteix. Quan parlem de salut mental, no només ens referim a trastorns mentals i/o psicològics, si no que englobem totes aquelles perturbacions que poden afectar el benestar psíquic. Per lo que la salut mental és un problema de tots.

Dins de la salut mental hi ha un ampli aspectre de malalties i/ o símptomes, i  la majoria no són incapacitants per si soles, amb un bon tractament a nivell bio-psico-social  ( és a dir mèdic, psicòlogic i social). En aquest sentit,  la recuperació i integració de la persona passa per 3 ítems molts importants,  imprescindibles i insustituibles:

  • Tractament farmacológic adeqüat a les circunstancies, pautat, i revisat periodicament per un especialista psiquiatra. En aquest punt ens agrairia afegir el problema de la sobremedicació que pateixen algunes d'aquestes persones, que fa que no puguin seguir una activitat normalitzada, lo que dificulta alhora la seva integració social.
  • Tractament psicòlogic, ja sigui mitjançant grups d'autoajuda, grups de psicoeducació o terapia individual. La figura del psicòleg@ és molt important per tal de que la persona pugui anar resoldre per ella mateixa les dificultats del dia a dia, i pugui  comprendre les seves dificultats.
  • Integració social, hi han molts estudis que indiquen que la socialització i normalització de les persones amb enfermetat mental en la societat, fa que aquestes persones es sentin millor, més realitzades i mès acceptades lo que repercuteix en una millora de qualitat de vida i salut mental.

Entorn a la salut mental, existeixen molts prejudicis envers les persones, que estigmatitzen i "condenen", en molts casos a les persones que pateixen una malaltia de l'espectre de la salut mental. 

Avui en dia, és diferent dir que tens una diabetis, a tenir una esquizofrenia o un trastorn obsessiu-compulsiu, per exemple, i de fet el comportament que tindrà l'altre respecte a tu, segurament també serà diferent.

Podriem fer una enquesta entre les que persones que ens envolten i preguntar-li si s'han canviat algun cop d'acera perquè han vist a una persona amb aspecte "sospitós" de tenir una malaltia de salut mental, o si es sentarien al costat d'ella en un vagó de metro. Encara que a dia d'avui, ens podem escandalitzar, estem segures que més de la meitat dels enquestats afirmaria que ho ha fet alguna vegada. I aixó si no parlem, de barris on hi ha residències, tallers, o pisos que tracten amb  aquest  col.lectiu. Estem convençudes que diriem, "Ah si, aquest que passejen que estan malament, quina pena però i si "se li gira" i em fa mal,...millor llavors no m'apropo"

Imagineu-vos que vosaltres esteu caminant pel vostre barri i veieu com les persones que us envolten  us eviten. Com us sentirieu? ...Segur que malament, no?. Doncs ara penseu que us passa sempre!! Les paraules que em passan pel cap són frustració, incomprensió, tristesa,...  Evidentment aquest comportaments el que fan és augmentar la marginalització d'aquestes persones, relegant-les a espais compartits amb altres similars. I així, mica en mica sense donar-nos compte fomentem que la salut mental d'aquestes persones s'agreugi i es crein "guetos".

Una de les coses que volem remarcar i insistir és la diferència del tenir i del ser, i és que el vocabulari és molt important i  ens defineix. En aquest sentit, és diferent ser malalt que tenir una malaltia. Ser malalt et limita molt més la vida i et defineix com una persona amb una malaltia perpetua i sense superació. En canvi dir tinc una malaltia és una qualitat de la persona, igual que tinc un caracter apacible o tinc els ulls negres, però no et limita i segueixes sent una persona. Per nosaltres es molt important fer aquesta diferenciació, i estem segures que les persones que tenen una malaltia  agraeixen molt aquest petit gest.
Pensem per exemple en nosaltres, ens agradaria que ens diguessin malalts o tens una malaltia?

Encara que sembli un problema de lèxic la denotació canvia, i molt. 

Nosaltres al ser especialistes en addicions, no ens podriem oblidar de la patología dual. La patologia dual, com ja hem comentat en post anteriors, és la confluència d'un trastorn mental i una addició. 
És molt important el diagnòstic a temps i no confondre els símptomes d'una addicció amb els d'un trastorn psicòlogic i a l'inversa. Per això, a l'hora de diagnosticar sempre s'ha de tenir en compte els consums tòxics o comportamentals de la persona que avaluem, ja que ens ajudarà a fer el diagnòstic diferencial.
I posats a demanar, ja que les xarxes de salut mental i addicions de la salut pública están separades, demanariem que seria necessària una exploració conjunta, inclús una molt bona coordinació entre elles i proposta de programes conjunts per persones que ho necessitin.

Per últim, i en la línea de fer visible la salut mental, us deixem una cançó que parla de la fobia social i atac de pànic, i les seves conseqüències des d'una persona que el pateix... "El virus del miedo de Ismael Serrano"


Recorda que no és tan important que caiguis, com que et tornis a aixecar.


El COPC ( Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) fent-se resó d'aquest dia ha convocat un event el 
 mateix dia 6 d'octubre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Es llegirá un manifest i qualsevol persona pot apropar-se a a deixar un missatge positiu, que després es publicarà en la web. Si estàs a prop de Barcelona, des d'aquí t'animen a deixar la teva emprenta.


Com sempre esperem els teus comentaris! Per una salut mental positiva!! 

Recorda tot està a la teva ment, TU POTS, nomès has de confiar en tu!!

lunes, 1 de octubre de 2012

MERNEU, ¿NOS AYUDAS A MODIFICAR NUESTRO LOGO?

Como ya dijimos en julio, ya hemos cumplido un año y entre los nuevos proyectos que tenemos en marcha, es promocionar la marca personal MERNEU, y para eso una de las primeras cosas que queremos hacer es cambiar nuestro logotipo principal e incorporar nuestro nombre profesional, para así poderle darle más visibilidad.

En este año nos ha resultado muy curioso encontrarnos con personas, que no entendieran nuestro nombre, e incluso estuvieran extrañadas con la palabra MERNEU.
Pues bien, os explicamos... queríamos un nombre corto, profesional, que no significara nada en concreto y que tuviera impacto. Y cómo, supongo que a estas alturas ya sabeís, somos 2 profesionales y nos llamamos Merche y Neus pues,... procedimos a juntar las iniciales y así surgió MERNEU.

Para nosotras cambiar el logo es algo importante, ya que significa modificar nuestros inicios y una de las primeras cosas en las que nos pusimos manos a la obra. Además sabemos que muchos de vosotros nos identificaís por ellas en las diferentes redes sociales en las que estamos inmersas. Incluso una persona nos mandó una vez de donde procedía el logotipo inicial, sin rectificar.

Desde aquí queremos agradecer a nuestros amigos informáticos y especialmente a Dani que nos ha diseñado ahora y ya hace un año, más de 50 posibles imágenes, para que pudieramos elegir la que más gustase. Incluso nos ha modificado lo modificado... es estupendo contar con colaboradores así. Miles de gracias.

El motivo de cambiar de fondo y despedir al negro es que defendemos el positivismo, y aunque la actualidad no esté para echar cohetes, nos gustaba un color en el que transpirara la luz. Además creemos que, aunque   cuesta salir de  las adicciones, se puede. Y ése es nuestro mensaje.

Por todo ésto hemos escogido 3 imágenes y queríamos que nos ayudaraís a elegir la final, ya que al fin al cabo que tengamos tantos seguidores y éxito en este primer año es gracias a vosotr@s. Por eso nos gustaría que votaraís o nos pusieraís mensajes respecto a cuál es la imagen que más os gusta.

De manera oficial proponemos que se pueda votar/comentar durante 1 mes, así que durante el mes de octubre podeis darnos vuestra opinión!

Muchísimas gracias y esperamos vuestros votos para acabar de decidirnos.

Un abrazo.

Opción 1


Opción 2

Opción 3

jueves, 13 de septiembre de 2012

NOTICIA DE ACTUALIDAD: ¿ADICTOS A LAS REDES SOCIALES?

Después de un tiempo sin escribir, debido al período vacacional, nos hemos puesto otra vez manos a la obra. Y como no, hacerlo con una noticia de actualidad.

Justo en estos días nos ha llegado un artículo, explicando el concepto de adicción a las redes sociales y nuevas tecnologías, que nos parece muy interesante.

Muchos hablan de adictos a las redes sociales, pero...

¿Donde está la diferencia entre un abuso y una dependencia?

¿Cuándo podemos decir que una persona tiene un problema con las redes sociales y/o el entorno cibernaútico?

¿Donde está la famosa línea, de la que todos los psicólogos hablamos?

Y,... ¿El tratamiento pasa por la abstinencia total de estos servicios? Teniendo en cuenta que hoy en día el que no está conectado al mundo 2.0, es como si no existiera. Recordemos la frase de "El que no aparece en el Google no existe"

El artículo que os presentamos habla de estos temas, y los explica de una manera amena pero profesional. Además Susana Jímenez, doctora psiquiatra del equipo de Juego Patólogico del Hospital de Bellvitge en Cataluña, hace unas puntualizaciones muy precisas y concretas, que hacen que el artículo disponga de claves de detección muy concretas y que ayuden al que lo lee.

Recordemos que la Unidad de Juego Patólogico de Bellvitge , es una de las mejores que existen en España.

Sin más os dejamos el artículo completo, esperando que os guste!

Como siempre esperaremos encantadas vuestros comentarios!

Los ciberadictos empiezan a llegar a las consultas para recuperar la vida real

martes, 31 de julio de 2012

MERNEU, UN AÑO DESPUÉS

Merneu ha cumplido un año, sí, ya han pasado 365 días desde que dos psicólogas intrepidas con mucha energía, conocimiento a raudales y ganas de enseñar, pero también de aprender, hicieron público este blog y se dieron a conocer al maravilloso mundo 2.0.

El proyecto empezó unos meses antes, evidentemente. Lo que teníamos  claro era que en la asociación y la alianza está la clave, y de hecho siempre hemos tenido presente que sería un proyecto de dos compartido. Es nuestra forma de trabajar, y aunque en muchas cosas pensamos igual, y tenemos una visión de la adicción parecida, cada miembro tiene sus matices y eso, en el mundo en el que estamos es rico, muy rico. Y además en la fuerte crisis que padecemos, la colaboración y cooperación deben ser elementos imprescindibles para el éxito personal y profesional.

Pues eso, debido a que cumplimos un añito, queríamos presentaros un post de lo que hemos hecho este año, de lo conseguido y de las nuevas propuestas.

En primer lugar, queremos agradecer desde aquí a todas las personas que nos han apoyado. Desde el que nos ha resuelto dudas de informática hasta la última persona que ha leído un post en el blog. Para tod@s ell@s gracias, sin vosotr@s no estaríamos aquí y este proyecto no sería posible.

A nivel de estadística, destacar que nuestro blog ha sido visto 12.636 veces (uuuuoooooohhhh), lo que significa una media de 1053 páginas vistas al mes, para nosotras todo un lujazo. Nuestras pretensiones no eran ni mucho menos éstas.
Hemos escrito 54 entradas, entre ellas, la mayoría son artículos teóricos pero de fácil lectura, que era una de nuestras prioridades, otros de noticias y comentarios actuales y otros más lúdicos-educativos, como propuestas de cine y/o teatro con sus reflexiones al respecto. Las temáticas entorno a lo que giran han sido actualidad, adicción, prevención y familias.  Hemos recibido 54 comentarios, contabilizando nuestras respuestas. Muchísimas gracias!!!

En relación a las redes sociales, la verdad es que nos hemos visto un poco desbordadas, y a la vez, asombradas. Sabíamos que estamos en un país rico, ávido de conocimiento y con ganas de compartir, pero no nos imaginabamos tanto. Hay muchísimos buenos profesionales, que no dudan en compartir su trabajo, ni en difundir el de los demás. Nos hemos sentido muy cómodas, aunque seamos un poco "inexpertas" en este mundillo.

En Twitter tenemos actualmente 682 seguidores (nosotras seguimos a 767), entre ellos prestigiosos psiquiatras, psicólogos, médicos y trabajadores sociales entre otros. En facebook  tenemos 52 personas que les gusta Merneu y 47 amistades agregadas a Merneu Adicciones. También tenemos Linkedin y hemos participado en varios debates muy interesantes de adicciones, además de conocer a grandes profesionales.

Las entradas más vistas, han sido las propuestas teóricas explicadas de una manera amena, eso nos hace afirmar que debemos seguir en la línea de proponer conceptos teóricos, explicados de una manera sencilla para todos los públicos. 

"Para qué explicar las cosas de manera retorcida, cuando si  lo explicas claro y conciso llega a todo el público"

Las más visitadas han sido:

1. Drogas blandas, duras ¿Qué es eso?

Los post que han recibido más comentarios son:

Los objetivos conseguidos hasta ahora, son:

- Darnos a conocer en el área de las adicciones y psicología . . Los 682 seguidores de Twiter, los 99 contactos de Facebook y las entrevistas realizadas nos lo corroboran.
- Hacer artículos amenos y accesibles para todos. Una media de 2-3 entradas al mes en el blog.
- Participación en un concurso de la UOC de manera más que satisfactoria y superando expectativas, consiguiendo 916 puntos finales, de los cuales 625 eran populares, 173 de los jueces y 118 de calidad. Quedando en el ranquing 19 de las más de 110 propuestas...
-Conocer profesionales distinguidos en el área de adicciones de Catalunya y en el resto de España así como ampliar nuestra red a otros paises, incluso fuera de Europa. 

Entre los objetivos que nos proponemos en relación al siguiente año son:

- Mantener los contactos con profesionales y ser destacadas a nivel social y 2.0
- Aumentar número de seguidores y comentarios en el blog.
-Fomentar más "la marca personal" (Merneu)
-Fomentar la cooperación con empresas, ONG u otros relacionados con la adicción y psicología.
-Crear una página web, siguiendo la misma línea y estructura del blog. 
-Seguir escribiendo artículos que puedan ser interesantes. 
Para acabar deciros que estamos enormemente orgullosas de lo que hemos creado, sabemos que son tiempos difíciles, pero lo importante para nosotras es seguir ahí, luchando por lo que queremos y creemos.

Muchísimas gracias a todos por acompañarnos en este camino!!!!

Merneu ( Merche y Neus)


miércoles, 11 de julio de 2012

"NENS SALVATGES", LA REFLEXIÓ

Desprès de veure la pel·lícula de Nens Salvatges, de la directora Patricia Ferreira, volem comentar-la com a reflexió. Però aquesta vegada ho farem d'una manera diferent, ja que Merneu respondrà a la entrevista per separat. Així pots conèixer com pensem i quins son els nostres valors.

Si vols veure el tràiler i la fitxa tècnica polsa aquí

Comencem........

Si haguessis de descriure la pel·lícula en una frase quina seria? 

Merche: Darrera d’adolescències conflictives s’amaguen sovint adultesses immadures ( i com aquesta ja la he dit en una altra ocasió, n’afegiré una altre,...), Si són salvatges i de qui és la responsabilitat?
Neus: Ningú ens ensenya a ser pares... però sempre se’n pot aprendre...

Quina senyalaries que és la problemàtica central? 

Merche: La incomunicació, la immaduresa, la falta d’afecte però al mateix temps la necessitat tan gran d’aquest,…
Neus: El no entendre al jove com a jove i el veure l’adolescència com amb l’ull de adult... a part de certs valors i elements abundants en la nostra societat: l’abús poder, la importància del material, el culte al cos, la falta d’empatia, l’individualisme, el jutjar, les incoherències, etc.

Quins aspectes positius treus de la pel·lícula i quins negatius?

Merche: Com a positius seria la mirada diferent de la adolescència des d’una perspectiva sistèmica i integral, com a negatiu algunes trames sensacionalistes i “comercials”.
Neus: És una bona pel·lícula per qüestionar-nos i ser crítics amb el que ens envolta, a l’hora de aprendre a relacionar-nos amb els demés i d’evolucionar com a persones. El negatiu seria que queda estrany el voler fer en dues hores el que no s’aprèn en anys....i com diu la Merche, llavors queda una pel•lícula sensacionalista i comercial...

Quin es el personatge que més t’ha agradat de la pel·lícula? 

Merche: La “mestra” Júlia per tenir una visió de la educació diferent on en lloc de fixar-nos en el que el adolescent fa malament, motivar-lo en projectes propis i coses que se li donen bé. Haurien falta molts mestres així en els col·legis /instituts.
Neus: Com diu la Merche, la Júlia (Aina Clotet) seria amb la que em veig més reflexada com a professional, la única que es situa com a adulta d’una manera diferent vers als joves... però a mi el personatge que m’ha agradat mes es el de la protagonista, l’Oki (Marina Comas), per la dificultat d’entendre-la, per passar desapercebuda, imprevisible, perquè transmetre tot el que sent però en canvi no interpretar-lo...

Senyala la escena que més t’hagi impactat 

Merche: Una de les úniques abraçades que es produeixen entre mare i fill, estan tan poc acostumats que no saben ni com fer-ho!! Una imatge bonica però trista a la vegada
Neus: L’hauria de tornar a veure per trobar-la...però recordo especialment la ultima conversa dels tres protagonistes al parc, quan decideixen escapar perquè ni ells mateix saben el que........

Senyala aspectes que no s’han de fer amb els nostres adolescents i que els pares de la pel•lícula fan constantment... 

Merche: Centrar-nos només en les coses negatives, donar per fet coses que pensem que el nostre fill voldrà sense preguntar-li, compensar la falta de comprensió amb regals materials, decidir per ell, …
Neus: ¿Què més afegeixo si ho ha dit tot? Jejejeje. Jo inclouria als mestres junt amb els pares... així que.. no hauríem de situar-nos en una posició superior pel fet de ser adults, no escoltar-los ni posar-nos en el seu lloc, oblidar que nosaltres també hem sigut joves, ment oberta i crítica, deixar-los fer i que n’aprenguin i s’equivoquin... i... com més vegi la pel•lícula, més coses en podria dir...

I tu...? L'has vist? Si la resposta es sí, t'animem a deixar les teves respostes, i si no doncs també pots dir el que en penses, sobre l’adolescència, sobre aquesta nova visió, sobre ser pare,...
I per últim recordar-te que ser pare no es fàcil i ningú ens ensenya, com tampoc hi ha cap manual de referència. Per aquesta missió, nosaltres proposem el nostre taller de Tinc un fill/adolescent SOS, que vol ajudar-te en aquesta tasca. Si estàs interessat contacta amb nosaltres i muntarem un grupet per treballar

jueves, 28 de junio de 2012

EL NOSTRE NO A L'EUROVEGAS


Aquesta setmana ha sigut la darrera visita per decidir finalment, on va a parar el gran complexe d’Eurovegas de Sheldon Adelson, si a Barcelona o a Madrid.
En tot aquest temps no ens hem pronunciat sobre el macro complex, però ja arribant a la recta final, ens agradaria dir la nostra i opinar al respecte.

Tot va començar al febrer, quan el americà Sheldon Adelson, aprofitant-se de la crisis espanyola i de la gran gana que tenen els polítics de projectes per “salvar” la economía, ofereix aquest projecte als polítics i així col.locarse una medalla.
I la idea en principi no és dolenta, fins i tot pot semblar suculenta, en una primera ullada. Un projecte on hi haurà una forta inversió extranjera, on oferten molts llocs de feïna, convertir Espanya en un destí turístic complert,…

Que es el que no es diu, o el que ens fa pensar que en aquest moment, el projecte “Eurovegas” no és el ideal per Espanya, i en concret per Barcelona?

El nostre principal argument  és que, l’Eurovegas  i altres complexes semblants, estàn basats en una societat del consumisme i de competitivitat. 

“Som en base al que comprem i conseguim”. 

De fet i tenint en compte el que ha passat amb Barcelona-Madrid, podem dir que la competició ha sigut la clau, per veure qui era el polític que millor oferta en feia, al directiu de Las Vegas Sands, i quina era la ciutat més adequada. Com si aquestes ciutats no tinguessin ja prou competitivitat entre elles.
Les actituts del consumisme i competitivitat són les que en part ens han portat a la crisis actual, i posarem un dels molts exemples que ens trobem en el dia a dia. Molts pares han incentivat materialment als seus fills des de petits. En época de bonança molts es sentien malament per haver de treballar i no poder dedicar hores als seus fills, i ho compensaven amb la consola més “guay” del mercat, la televisió plasma més gran a l’habitació,… Ara en temps de crisis, aquells pares ja no poden oferir als seus fills aquells regals, i es quan esclata el conflicte... 

A més amb aquest sistema, que ho fomenten tambè altres institucions com l’escola, es formen nens individualistes, competitius, i que quan no poden conseguir allò que anhelen cauen en una gran frustració, i fins i tot depressió.

Amb tot això, defenent que l’educació ha de basar-se en la cooperativitat, responsabilitat i consum sostenible, i afirmem que aquests macro projectes no ajuden gaire a que els valors de la societat es puguin canviar.

Seguint en aquesta línea, a l’abril vam asistir a una conferència de Fernando Conde Gutierrez del Álamo, sociòleg i Director de l’institut d’investigació CIMOP de Madrid, en les Jornades Tècniques sobre Drogues del’Alt Penedès

Fernando Conde, davant la temática presentada de “Com intervenir en prevenció del consum de drogues en una societat de consum en crisi” va relacionar, des de la nostra opinió molt acertadament, la societat consumista amb el consum de drogues. I va remarcar que si volem prevenir en drogodepèndencies i addicions hem de començar per canviar la societat consumista que ens envolta i l’educació en el consum. I en aquest sentit plantejava el model d’Eurovegas com antítesi del que hem de fer per millorar.

Altres motius que considerem són:
  • Basar la superació d’una crisi económica en un model obsolet de megaconstruccions, que ha sigut el que ens ha portat a la crisi. Per poder sortir de la crisi en la que estem , hem de canviar el model de negoci, invertint en ciencia, investigació i empreneduria, entre altres.
  • En els darrers anys hem vist com han ideat grans complexes residencials i comercials que han quedat a mitges i que no han complert les expectatives, que en un primer moment prometien. ¿Es que Barcelona no té suficient turisme per embaucar-se en mès projectes turístics que no es veuen clars?
  • En la recent Villa Olímpica en Barcelona, ja n'hi ha un casino, creat en 1992, on l'ambient es bastant pèsim i demacrat. A mès en Catalunya trobem el de LLoret de Mar, el de Peralada, com a destacats. El turisme que vol anar a casinos ja el té.
  •  La poca claretat i transparència del projecte, que ens fa pensar en que hi ha alguna cosa amagada.


Nomès aquests motius serian suficienst per ja, des del nostre parer, dir NO a l’Eurovegas, però des de la plataforma @AturemEurovegas, apuntem altres d’interessants i res menyspreables (Extrets del manifest de http://aturemeurovegas.wordpress.com/)

  • Al contrari del que ens volen fer creure des del Govern de la Generalitat, el negoci principal d’Eurovegas serà el joc, i no altres sectors com el de les convencions. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010)1, el 75% dels ingressos de l’empresa provenen del joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, convencions i altres no arriben al 25%.
  • El negoci del joc i el model d’oci que comporta tant sols genera beneficis a la multinacional implicada, sense aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves empreses. L’Estat de Nevada, on es troba Las Vegas, és el primer en taxes d’atur i el tercer en criminalitat violenta de tots els EUA. (Una de les demandes del magnate al govern és no haver-hi de pagar impostos ni Seguretat Social)
  • El model de mega-casinos porta associat inevitablement greus efectes secundaris, com l’augment de la corrupció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopaties. Reconeguts experts en la matèria (com Roberto Saviano) han alertat que Eurovegas suposarà un fort pol d’atracció per a la màfia internacional. 
  • És poc creïble que Eurovegas pugui aportar els 26.000 llocs de treball que es prometen. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands Co. (Annual Report 2010), els quatre megacomplexos que té actualment la companyia al món, donen feina només a 36.000 persones. De fet, tot el sector del turisme (hosteleria i restauració) a Catalunya ocupa a un màxim de 350.000 persones en els aproximadament 500.000 llits hotelers. Les xifres que es prometen per Eurovegas són, senzillament, impossibles. És lamentable com s’està utilitzant la desesperació de la població a l’atur per a justificar socialment aquest projecte.
  • La ubicació d’Eurovegas al Delta del Llobregat vulneraria la planificació urbanística i territorial que s’hi ha desenvolupat els darrers trenta anys. El Baix Llobregat ha contribuït al desenvolupament de Catalunya, aportant el seu territori per ubicar les majors infraestructures de tot el país, i en canvi pateix els índexs d’atur més elevats i els últims en renda familiar.
  • La construcció d’Eurovegas causaria greus impactes ambientals sobre tots els espais naturals conservats en virtut dels seus valors naturals excepcionals, i que estan protegits segons la legislació catalana i europea vigent. El projecte produiria una gran afectació en espècies en risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosistemes de protecció prioritària, ja fos per afectació directa i/o per contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica. No és possible desenvolupar aquest projecte sense vulnerar la legislació europea.
  • A l’aqüífer situat sota el Delta del Llobregat s’emmagatzema un volum d’aigua equivalent al pantà de Sau, constituint una de les reserves d’aigua més importants de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents del nostre país les restriccions a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Amb el canvi climàtic cada cop més accentuat, resulta irresponsable pensar en construir un complex que seria un immens consumidor d’aigua dolça (camps de golf, hotels,…) i afectaria la recàrrega de l’aqüífer.
  • Aquest tipus d’instal·lacions són enormes consumidores d’energia. Augmentar el consum elèctric ens allunya de la necessària apagada de les centrals nuclears, i ens torna més dependents del petroli, fomentant de manera irresponsable el canvi climàtic.
  • No ens podem permetre perdre el Parc Agrari, una de les terres més fèrtils de la Mediterrània al costat mateix de Barcelona. És imprescindible per a garantir la seguretat alimentària de la població i no empitjorar la dependència de les importacions d’aliments de l’exterior per al consum quotidià.
  • El secretisme amb el que el Govern de Catalunya negocia amb l’empresa responsable del projecte suposa una actitud indigne d’un govern democràtic. S’està fent d’esquenes al territori i sense donar informació veraç i contrastada a la ciutadania, ni als i les representants dels possibles ajuntaments afectats.
  • Satisfer les exigències de modificacions legals a mida, en una mena de subhasta a la baixa de deures legals, seria una intolerable submissió de l’Estat de Dret, en un comportament propi d’una “república bananera” al servei dels interessos d’una gran empresa multinacional. Les exempcions d’impostos i de contribució a la Seguretat Social que planteja el promotor són un insult per als milers de petits empresaris i emprenedors que cada dia lluiten per tirar endavant uns negocis que aporten, convé no oblidar-ho, la majoria de llocs de treball del país.

Esperem que tots aquests arguments,et facin decantar la balança cap a un costat o un altre.

Com diu el refrany castellà, “No es oro todo lo que reluce”

Deixa els teus comentaris! Qué penses d'aquest mega-complexe? Digues els teus arguments!!


REFERÈNCIES


miércoles, 27 de junio de 2012

ENS ANEM AL CINEMA!!! VIDEOFÓRUM "NENS SALVATGES"

En el mes d'abril, ja us vam anunciar una pel.licula que donaria molt a parlar. Nens Salvatges parla d'una visió diferent de l'adolescència. Veure post d'abril

I aprofitant que està al cinema i que porten una trajectoria ja en el blog, us volem convidar a venir amb nosaltres a veure-la. La nostra proposta és quedar, veure la pel.licula i desprès comentar-la i fer un videofòrum. Que us sembla?

 Us adjuntem el trailer, per acabar de decidir-vos. 
 Títol: Els nens salvatges.
 Director: Patricia Ferreira.
 Actors: Maria Comas, Àlex Monner, Albert Baró, Aina Clotet, Ana Fernández, José Luis García Pérez, Montse Germán, Francesc Orella, Marisol Membrillo, Clara Segura, Emma Vilarasau, Lluís Villanueva, Eduardo Velasco, Mercè Pons, Xavier Ripoll. 
Génere: Drama. 
Idioma v.o.: Català / Castellà. 
 Duració: 1h 40 min.
 Calificació: No recomendada a menors de 12 anys.  

QUEDADA 

Dia: 5 de juliol
Hora: 17:30 h en la porta, comença a les 18h
Lloc: Yelmo Cines Icaria C/ Salvador Espriu, 61 Metro Ciutadella/ Vila olímpica (L4) Barcelona
Preu entrada: 7,5 €  (6 € estudiants, carnet jove i jubilats)

Des d'aquí et convidem a venir i així ens coneixem i poden debatre d'un tema tant interessant com l'adolescència i l'educació. 

Si véns deixa un missatge /comentari aquí o en qualsevol de les nostres vies de comunicació de xarxes socials. Així si hi ha qualselvol canvi et podem avisar personalment. Anima't!!!
Evidentment si ja l’has vist, tambè pots deixar els teus comentaris, però,... sense explicar el final, je,je,je.

 T'esperem!!!