La joventut, per totes les característiques, variables i canvis que comporta, la fa una etapa propensa a produir conductes de risc. Suárez i Krauskopf (1992)1 defineixen el risc com allò que implica la probabilitat que la presència d’una o més característiques, factors o conductes incrementin l’aparició de conseqüències adverses per la salut, el projecte de vida, la supervivència personal o la d’altres. Els principals àmbits de les conductes de risc en els joves són: sexualitat, consum de drogues, la mobilitat, la imatge del cos i la violència.
Anomenem factors de risc aquells indicadors o circumstàncies que augmenten les probabilitats d’una persona de contraure una malaltia o algun dany. Un dels factors de risc més important en els adolescents és la sensació de invulnerabilitat. Però, com diu el Dr. Domingo Comas2, per contradictori que sembli, s’ha de tenir també una visió positiva de les conductes de risc ja que suposen certes experiències vitals que permeten avançar.... No oblidem que la joventut es una etapa de conèixer, experimentar, aprendre i establir les bases que desenvoluparem a la edat adulta.
També hem de tenir en compte que hi ha els anomenats factors de protecció, i seran aquests els que compensaran, equilibraran els anteriors i els convertiran en situacions positives de les que aprendre. Els factors de protecció son les condicions que dificulten l’aparició del risc i que, per tant, disminueixen la vulnerabilitat i afavoreixen la resistència al dany. El factor de protecció més important per a la prevenció es el de la resiliència: es a dir, la capacitat pròpia de l’individu de superar episodis traumàtics i sortir-se’n positivament de situacions totalment negatives.
La utilitat d’aquests factors és que són observables i identificables abans que es produeixi el fet que prediuen. La taula següent anomena alguns dels principals factors de risc i protecció detectats en aquesta franja d’edat:
FACTORS DE RISC | FACTORS DE PROTECCIÓ |
• Consum d’Alcohol i d’altres drogues • Iniciació sexual a edat jove • Activitats de sexe desprotegit • Abandonament anticipat de l’escola • Incorporació avançada al món laboral • Ocupació en treballs marginals • Baixa autoestima • Absència de projecte de futur • Sentiment d’immunitat en conductes de salut • Egocentrisme • Desconeixement dels riscos potencials dels propis comportaments • Pèrdua dels rols familiars i/o inadequats • Incoherències en la supervisió • Escasses alternatives de temps lliure | • Autoestima positiva • Reconeixement de responsabilitats • Desenvolupament competències socials, cognitives i emocionals • Protecció i recolzament familiar i social • Desenvolupament adequat Habilitats Socials • Capacitat crítica • Models positius dels iguals • Motivació i interessos variats • Tolerància a la frustració • Capacitat reconèixer i expressar sentiments |
A mode de conclusió de l’article:
• Importància de la família i del treball conjunt amb altres professionals a l’hora de prevenir i actuar amb els joves.
• Importància de la detecció precoç dels comportaments o factors de risc, tenint en compte l’edat de la població a la que ens dirigim (no es igual deu que tretze...)
• Els factors de risc estan relacionats entre ells i les actuacions han de ser integrals. A més, els factors de risc i protecció no són excloents sinó sumatius.
• La prevenció consisteix en potenciar els factors de protecció per tal d’anul·lar o minimitzar al màxim l’efecte dels factors i les conductes de risc.
• L’educació i la informació son fonamentals per a la prevenció, sent rellevants l’àmbit escolar i l’oci.
• Importància de la participació dels joves en el disseny de les intervencions.
• Importància de la coordinació entre els diferents serveis i institucions que presten atenció als joves
1 Suárez, E. N. i Krauskopf, D., “El enfoque de Riesgo y su aplicación a las conductas en la adolescencia. Una perspectiva psicosocial”, 1992.
2 Comas, D. “Les experiències de la vida: aprenentatges i riscs”. Informe Joventut a Espanya, 2004
La cita del Dr.Domingo Comas (por contradictorio que parezca, hay que tener también una visión positiva de las conductas de riesgo ya que suponen ciertas experiencias vitales que permiten avanzar) me parece de lo más acertada. El peligro es que tropiecen en esas experiencias de las que deben salir victoriosos.
ResponderEliminarSoy Psicóloga en una asociación de drogodependencias, y cada vez veo a chicos más jóvenes, el último con 14 años. Y también tengo que decir que todos los jóvenes que he visto con trastornos por sustancias, vienen de un ambiente familiar desestructurado. Jóvenes que quizás no poseen una fuerte resiliencia.
Me ha gustado mucho el artículo.
Se tendrían que hacer más conferencias a los padres y menos a los hijos creo... Y una mejora de la situación pasaría por una mayor educación a nivel de inteligencia emocional en las escuelas, para potenciar esos factores de protección... que hoy en día los jóvenes no encuentran en ningún lado (en la mayoría de casos).
ResponderEliminarPor otro lado creo que se debería dar una información más real, o más cercana a la realidad que viven ellos al consumirlas. Si fuman un porro o si esnifan cocaína (el otro día supe de una niña de 15 años que ya había esnifado, tela) lo último que sentirán serán consecuencias negativas subjetivamente observables (a corto plazo me refiero). Por tanto es fácil que ignoren cualquier intento de meterles miedo en el cuerpo, pues se trata de dos realidades totalmente distintas.
Gracias por vuestros comentarios. Un saludo
ResponderEliminar