Si vols veure el tràiler i la fitxa tècnica polsa aquí
Comencem........
Si haguessis de descriure la pel·lícula en una frase quina seria? Merche: Darrera d’adolescències conflictives s’amaguen sovint adultesses immadures ( i com aquesta ja la he dit en una altra ocasió, n’afegiré una altre,...), Si són salvatges i de qui és la responsabilitat?
Neus: Ningú ens ensenya a ser pares... però sempre se’n pot aprendre...
Quina senyalaries que és la problemàtica central?
Merche: La incomunicació, la immaduresa, la falta d’afecte però al mateix temps la necessitat tan gran d’aquest,…
Neus: El no entendre al jove com a jove i el veure l’adolescència com amb l’ull de adult... a part de certs valors i elements abundants en la nostra societat: l’abús poder, la importància del material, el culte al cos, la falta d’empatia, l’individualisme, el jutjar, les incoherències, etc.
Quins aspectes positius treus de la pel·lícula i quins negatius?
Merche: Com a positius seria la mirada diferent de la adolescència des d’una perspectiva sistèmica i integral, com a negatiu algunes trames sensacionalistes i “comercials”.
Neus: És una bona pel·lícula per qüestionar-nos i ser crítics amb el que ens envolta, a l’hora de aprendre a relacionar-nos amb els demés i d’evolucionar com a persones. El negatiu seria que queda estrany el voler fer en dues hores el que no s’aprèn en anys....i com diu la Merche, llavors queda una pel•lícula sensacionalista i comercial...
Quin es el personatge que més t’ha agradat de la pel·lícula?
Merche: La “mestra” Júlia per tenir una visió de la educació diferent on en lloc de fixar-nos en el que el adolescent fa malament, motivar-lo en projectes propis i coses que se li donen bé. Haurien falta molts mestres així en els col·legis /instituts.
Neus: Com diu la Merche, la Júlia (Aina Clotet) seria amb la que em veig més reflexada com a professional, la única que es situa com a adulta d’una manera diferent vers als joves... però a mi el personatge que m’ha agradat mes es el de la protagonista, l’Oki (Marina Comas), per la dificultat d’entendre-la, per passar desapercebuda, imprevisible, perquè transmetre tot el que sent però en canvi no interpretar-lo...
Senyala la escena que més t’hagi impactat
Merche: Una de les úniques abraçades que es produeixen entre mare i fill, estan tan poc acostumats que no saben ni com fer-ho!! Una imatge bonica però trista a la vegada
Neus: L’hauria de tornar a veure per trobar-la...però recordo especialment la ultima conversa dels tres protagonistes al parc, quan decideixen escapar perquè ni ells mateix saben el que........
Senyala aspectes que no s’han de fer amb els nostres adolescents i que els pares de la pel•lícula fan constantment...
Merche: Centrar-nos només en les coses negatives, donar per fet coses que pensem que el nostre fill voldrà sense preguntar-li, compensar la falta de comprensió amb regals materials, decidir per ell, …
Neus: ¿Què més afegeixo si ho ha dit tot? Jejejeje. Jo inclouria als mestres junt amb els pares... així que.. no hauríem de situar-nos en una posició superior pel fet de ser adults, no escoltar-los ni posar-nos en el seu lloc, oblidar que nosaltres també hem sigut joves, ment oberta i crítica, deixar-los fer i que n’aprenguin i s’equivoquin... i... com més vegi la pel•lícula, més coses en podria dir...
I tu...? L'has vist? Si la resposta es sí, t'animem a deixar les teves respostes, i si no doncs també pots dir el que en penses, sobre l’adolescència, sobre aquesta nova visió, sobre ser pare,...
I per últim recordar-te que ser pare no es fàcil i ningú ens ensenya, com tampoc hi ha cap manual de referència. Per aquesta missió, nosaltres proposem el nostre taller de Tinc un fill/adolescent SOS, que vol ajudar-te en aquesta tasca. Si estàs interessat contacta amb nosaltres i muntarem un grupet per treballar
No hay comentarios:
Publicar un comentario