En tot aquest temps no ens hem pronunciat sobre el macro complex, però ja
arribant a la recta final, ens agradaria dir la nostra i opinar al respecte.
Tot va començar al febrer, quan el americà Sheldon Adelson, aprofitant-se
de la crisis espanyola i de la gran gana que tenen els polítics de projectes
per “salvar” la economía, ofereix aquest projecte als polítics i així
col.locarse una medalla.
I la idea en principi no és dolenta, fins i tot pot semblar
suculenta, en una primera ullada. Un projecte on hi haurà una forta inversió
extranjera, on oferten molts llocs de feïna, convertir Espanya en un destí
turístic complert,…
Que es el que no es diu, o el que ens fa pensar que en aquest moment, el
projecte “Eurovegas” no és el ideal per Espanya, i en concret per Barcelona?
El nostre principal argument és que, l’Eurovegas i altres complexes semblants, estàn basats en
una societat del consumisme i de competitivitat.
“Som en base al que comprem i conseguim”.
De fet i tenint en compte el que ha passat amb Barcelona-Madrid, podem dir
que la competició ha sigut la clau, per veure qui era el polític que millor
oferta en feia, al directiu de Las Vegas Sands, i quina era la ciutat més
adequada. Com si aquestes ciutats no tinguessin ja prou competitivitat entre elles.
Les actituts del consumisme i competitivitat són les que en part ens han
portat a la crisis actual, i posarem un dels molts exemples que ens trobem en el
dia a dia. Molts pares han incentivat materialment als seus fills des de
petits. En época de bonança molts es sentien malament per haver de treballar i
no poder dedicar hores als seus fills, i ho compensaven amb la consola més
“guay” del mercat, la televisió plasma més gran a l’habitació,… Ara en temps de
crisis, aquells pares ja no poden oferir als seus fills aquells regals, i es
quan esclata el conflicte...
A més amb aquest sistema, que ho fomenten tambè altres institucions com
l’escola, es formen nens individualistes, competitius, i que quan no poden
conseguir allò que anhelen cauen en una gran frustració, i fins i tot
depressió.
Amb tot això, defenent que l’educació ha de basar-se en la cooperativitat,
responsabilitat i consum sostenible, i afirmem que aquests macro projectes no ajuden gaire
a que els valors de la societat es puguin canviar.
Seguint en aquesta línea, a l’abril vam asistir a una conferència de
Fernando Conde Gutierrez del Álamo, sociòleg i Director de l’institut
d’investigació CIMOP de Madrid, en les Jornades Tècniques sobre Drogues del’Alt Penedès.
Fernando Conde, davant la temática presentada de “Com intervenir en
prevenció del consum de drogues en una societat de consum en crisi” va
relacionar, des de la nostra opinió molt acertadament, la societat consumista
amb el consum de drogues. I va remarcar que si volem prevenir en
drogodepèndencies i addicions hem de començar per canviar la societat
consumista que ens envolta i l’educació en el consum. I en aquest sentit
plantejava el model d’Eurovegas com antítesi del que hem de fer per millorar.
Altres motius que considerem són:
- Basar la superació d’una crisi económica en un model obsolet de megaconstruccions, que ha sigut el que ens ha portat a la crisi. Per poder sortir de la crisi en la que estem , hem de canviar el model de negoci, invertint en ciencia, investigació i empreneduria, entre altres.
- En els darrers anys hem vist com han ideat grans complexes residencials i comercials que han quedat a mitges i que no han complert les expectatives, que en un primer moment prometien. ¿Es que Barcelona no té suficient turisme per embaucar-se en mès projectes turístics que no es veuen clars?
- En la recent Villa Olímpica en Barcelona, ja n'hi ha un casino, creat en 1992, on l'ambient es bastant pèsim i demacrat. A mès en Catalunya trobem el de LLoret de Mar, el de Peralada, com a destacats. El turisme que vol anar a casinos ja el té.
- La poca claretat i transparència del projecte, que ens fa pensar en que hi ha alguna cosa amagada.
Nomès aquests motius serian suficienst per ja, des del nostre parer, dir NO a
l’Eurovegas, però des de la plataforma @AturemEurovegas, apuntem altres
d’interessants i res menyspreables (Extrets del manifest de http://aturemeurovegas.wordpress.com/)
- Al contrari del que ens volen fer creure des del Govern de la Generalitat, el negoci principal d’Eurovegas serà el joc, i no altres sectors com el de les convencions. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010)1, el 75% dels ingressos de l’empresa provenen del joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, convencions i altres no arriben al 25%.
- El negoci del joc i el model d’oci que comporta tant sols genera beneficis a la multinacional implicada, sense aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves empreses. L’Estat de Nevada, on es troba Las Vegas, és el primer en taxes d’atur i el tercer en criminalitat violenta de tots els EUA. (Una de les demandes del magnate al govern és no haver-hi de pagar impostos ni Seguretat Social)
- El model de mega-casinos porta associat inevitablement greus efectes secundaris, com l’augment de la corrupció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopaties. Reconeguts experts en la matèria (com Roberto Saviano) han alertat que Eurovegas suposarà un fort pol d’atracció per a la màfia internacional.
- És poc creïble que Eurovegas pugui aportar els 26.000 llocs de treball que es prometen. Segons l’informe anual de Las Vegas Sands Co. (Annual Report 2010), els quatre megacomplexos que té actualment la companyia al món, donen feina només a 36.000 persones. De fet, tot el sector del turisme (hosteleria i restauració) a Catalunya ocupa a un màxim de 350.000 persones en els aproximadament 500.000 llits hotelers. Les xifres que es prometen per Eurovegas són, senzillament, impossibles. És lamentable com s’està utilitzant la desesperació de la població a l’atur per a justificar socialment aquest projecte.
- La ubicació d’Eurovegas al Delta del Llobregat vulneraria la planificació urbanística i territorial que s’hi ha desenvolupat els darrers trenta anys. El Baix Llobregat ha contribuït al desenvolupament de Catalunya, aportant el seu territori per ubicar les majors infraestructures de tot el país, i en canvi pateix els índexs d’atur més elevats i els últims en renda familiar.
- La construcció d’Eurovegas causaria greus impactes ambientals sobre tots els espais naturals conservats en virtut dels seus valors naturals excepcionals, i que estan protegits segons la legislació catalana i europea vigent. El projecte produiria una gran afectació en espècies en risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosistemes de protecció prioritària, ja fos per afectació directa i/o per contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica. No és possible desenvolupar aquest projecte sense vulnerar la legislació europea.
- A l’aqüífer situat sota el Delta del Llobregat s’emmagatzema un volum d’aigua equivalent al pantà de Sau, constituint una de les reserves d’aigua més importants de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents del nostre país les restriccions a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Amb el canvi climàtic cada cop més accentuat, resulta irresponsable pensar en construir un complex que seria un immens consumidor d’aigua dolça (camps de golf, hotels,…) i afectaria la recàrrega de l’aqüífer.
- Aquest tipus d’instal·lacions són enormes consumidores d’energia. Augmentar el consum elèctric ens allunya de la necessària apagada de les centrals nuclears, i ens torna més dependents del petroli, fomentant de manera irresponsable el canvi climàtic.
- No ens podem permetre perdre el Parc Agrari, una de les terres més fèrtils de la Mediterrània al costat mateix de Barcelona. És imprescindible per a garantir la seguretat alimentària de la població i no empitjorar la dependència de les importacions d’aliments de l’exterior per al consum quotidià.
- El secretisme amb el que el Govern de Catalunya negocia amb l’empresa responsable del projecte suposa una actitud indigne d’un govern democràtic. S’està fent d’esquenes al territori i sense donar informació veraç i contrastada a la ciutadania, ni als i les representants dels possibles ajuntaments afectats.
- Satisfer les exigències de modificacions legals a mida, en una mena de subhasta a la baixa de deures legals, seria una intolerable submissió de l’Estat de Dret, en un comportament propi d’una “república bananera” al servei dels interessos d’una gran empresa multinacional. Les exempcions d’impostos i de contribució a la Seguretat Social que planteja el promotor són un insult per als milers de petits empresaris i emprenedors que cada dia lluiten per tirar endavant uns negocis que aporten, convé no oblidar-ho, la majoria de llocs de treball del país.
Esperem que tots aquests arguments,et facin decantar la balança cap a un
costat o un altre.
Com diu el refrany castellà, “No es oro todo lo que reluce”
Deixa els teus comentaris! Qué penses d'aquest mega-complexe? Digues els teus arguments!!
REFERÈNCIES
No hay comentarios:
Publicar un comentario