 |
| Imatge del blog annacareylacocaina.blogspot.com |
En aquesta segona taula van participar Carles Sedó i Otger Ametller.
Com abordar els consums intensius de cocaïna?
Quan parlem de tractament en drogodependències ens trobem que la majoria de joves, davant la sospita d’un abús de drogues, buscaran una persona de referència. En la majoria dels casos no fan una intenció de tractament sinó que ho comentaran a amics, també consumidors.
En aquest sentit si acudeixen a algun recurs de la xarxa, ho faran a aquells on es pugui mantenir l’anonimat .
En relació a fer tractament, ens trobem amb 2 conclusions clares del CAS, que per la nostra experiència en tractament també compartim.
- 1. L’accés al tractament i a fer el pas no es dóna fins que apareix una situació límit de desesperació i on existeixen diferents problemàtiques afegides al consum de drogues (separació de la parella, pèrdua de la feina, ultimàtum a casa,…)
- 2. Abans d’arribar a fer tractament, la persona ha passat per molts espais formals i informal on no hi ha hagut una detecció i abordatge de la situació adeqüada (hospitals, CAPS, plans d’ocupació, àmbits laborals,…)
En aquest sentit i com a conclusió d’aquest punt:
"S’escapen moltes oportunitats d’abordatge abans que el consum esdevingui un problema, la persona busca tractament quan ja està al límit"
Un dels plantejaments que es feien des de la taula era que els CAS (1) (centre de tractament i seguiment en drogodependències en Catalunya), estan estigmatitzats i això dificulta l’accés al tractament.
En aquest sentit ja s’han fet varies experiències d’apropar els CAS als CAPS (Centre d’atenció primària) per tal de solventar aquest obstacle.
Com a nota personal, remarcar que hem d'aprendre a detectar situacions abusives abans, i no deixar que aquestes situacions s'escapin de les mans, en aquesta línia proposem formació i apropament de prevenció en drogues a professionals, en gairebè tots els àmbits de la vida, des de la formació ocupacional, empreses,... fins a l'àmbit de la sanitat i educació. Si els diferents professionals que tracten amb persones contemplen la possibilitat de diferenciar entre un us-abús i addició de les drogues, potser ens evitariem, que les persones arribin al punt de patiment i desesperació que arriben.
És imprescindible veure les drogues, no com un tabú, sinó algo que està allà, que la gent utilitza, i en ocasions malament.
A mès hem de pensar que al llarg de la història de la humanitat s'ha fet ús, i ara per estar en la era de la tecnologia i el 2.0 no serà menys.
En aquest sentit ja s’han fet varies experiències d’apropar els CAS als CAPS (Centre d’atenció primària) per tal de solventar aquest obstacle.
Com a nota personal, remarcar que hem d'aprendre a detectar situacions abusives abans, i no deixar que aquestes situacions s'escapin de les mans, en aquesta línia proposem formació i apropament de prevenció en drogues a professionals, en gairebè tots els àmbits de la vida, des de la formació ocupacional, empreses,... fins a l'àmbit de la sanitat i educació. Si els diferents professionals que tracten amb persones contemplen la possibilitat de diferenciar entre un us-abús i addició de les drogues, potser ens evitariem, que les persones arribin al punt de patiment i desesperació que arriben.
És imprescindible veure les drogues, no com un tabú, sinó algo que està allà, que la gent utilitza, i en ocasions malament.
A mès hem de pensar que al llarg de la història de la humanitat s'ha fet ús, i ara per estar en la era de la tecnologia i el 2.0 no serà menys.
Una de les preguntes obertes que va plantejar l’Otger Atmeller i que creiem molt interessant és:
Cal treballar una derivació a tractament si la persona no n’està preparada?
I de fet, en aquest sentit, els professionals de tractaments ens trobem en aquesta tessitura. La realitat ens diu que si la persona no experimenta conseqüències negatives del seu consum és molt díficil que pugui seguir un tractament, tal i com estan delimitats. Per tant, en aquest sentit encomanem als professionals a avaluar el grau de consciència d’addició de la persona i a partir d’aquí, avaluar i treballar el que pugui ser beneficiós per la persona en aquell moment, sent l’abstinència total potser el menys adequat en aquesta etapa.
Aspectes importants per treballar en tractament de drogodependències
- La solitud, ja que és un sentiment que apareix darrera de consum problemàtic
- El control extern, però des d’una decisió adulta pròpia, no des d’una imposició.
- Els motius del consum i el funcionament que té la substància/conducta a la psique de la persona, com també el patró de consum que presenta.
- Donar estratègies a la persona perquè decideixi i comenci a aturar el consum.
- Traspassar-li estratègies com habilitats socials, presa de decisions, reforçament de la autoestima, entre d’altres.
- Treballar el canvi de “la vida sense drogues”
- És important contemplar les diferents intervencions depenent del gènere
- Intentar desfocalitzar i trencar el concepte de que totes les problemàtiques són associades a la droga.
- La percepció de risc diferent que tenen famílies i joves i els problemes de comunicació i entesa que n’hi ha.
Per últim volem agrair a l’organització la composició de les taules i la professionalitat d’elles.
Deixa els teus comentaris! Tens algún aspecte que vols afegir?
[1] En la resta de Espanya es coneix per UCA (Unitats de conductes adictives) excepte en Madrid que es diu CAD (Centre d’atenció a les drogodependències)
No hay comentarios:
Publicar un comentario