MERNEU: DIAZEPAM PER TOT....?

Em veig amb la necessitat d’escriure arrel de sentir vàries vegades, per part

de coneguts i familiars, que els han receptat Diazepam per tractar símptomes musculars com torticolis o pesadesa de cames...

Primer recordarem que fa uns mesos, ja vam compartir la notícia (via facebook i twitter) sobre la retirada del Myolastan del mercat, pels greus efectes secundaris que suposava. Es feia referència als efectes negatius sobre la pell, sobre l’equilibri i/o la visió... però no es va fer tant ressó, dels que els professionals sobre adiccions ja fa temps que sabem, que és un medicament del grup de les Benzodiacepines.
Els fàrmacs d’aquest grup són coneguts (apart de les avantatges si s’usen sota recepta, durant un temps molt determinat i amb control estricte del metge) pel seu potencial adictiu que tenen.
Sovint, a la llarga, aquests fàrmacs són autoadministrats, i en més quantitat i durant més temps del recomanable, creant tolerància i un greu síndrome d'abstinència si es decideix deixar de prendre-ho de cop.

La retirada del Myolastan a l'estiu, ha portat a receptar altres medicaments com el Diazepam, entre altres, però que igualment són Benzodiacepines i que per tant, tenen un risc potencial que sovint no es conegut o que no es vol donar a conèixer.

Aquest tipus de fàrmacs són una potent droga, d’ús àmpliament estés en certes poblacions de la societat i creadores d’adiccions. Sovint passen desapercebudes per l’entorn del pacient, ja que n'estan normalitzades.

A nivell històric, destacar que el percentatge de consum de benzodiacepines ha augmentat en les últimes enquestes EDADES, seguint una pauta contrària al consum de la resta de drogues que es pregunten, les quals segueixen pautes decreixents. Una dada important és que en les enquestes no es diferencia si es amb recepta o no i llavors és una informació important que no tenim i seria interessant obtenir per les properes enquestes. Nota de premsa de presentació resultats EDADES

Evidentment, com a psicòlogues que som i especialitzades en adiccions, no pretenen res més que el crear alerta i una mica de sentit crític, sobretot vers als professionals que sí que poden.

Aquests medicaments, potser, tenen una alternativa que no tinguin aquest potencial adictiu i que siguin igualment d’eficaços vers als símptomes musculars?

Des d'aquí us demanem precaució a l'hora de receptar aquests tipus de medicació i valorar-ne realment la necessitat. I com a consumidor, poder tenir més informació per decidir el que es pren i el que no...

El debat està obert...