viernes, 5 de octubre de 2012

PER UNA SALUT MENTAL POSITIVA!!

El 10 d'octubre és el dia mundial de la salut mental, i des d'aqui volem aportar el nostre gra de sorra i parlar d'aquest tema. La nostra idea, en concordança amb el moviment "Sumamente positiva" que ha iniciat el COPC es positivitzar la salut mental i fer-la visible.

Ja fa anys, que la OMS ha declarat que la epidèmia del segle XXI, seran els trastorns mentals, i en concret la depressió. De fet anunciem que 1 de cada 5 persones estarà en risc de patir algun trastorn de l'espectre afectiu. I en aquest sentit és molt important, que li donem a la salut mental, el lloc i el tractament que es mereixen. Veure més sobre aquesta notícia.


La salut, és un estat de benestar físic, psíquic i mental, i no només l'absència d'enfermetats. La salut mental consisteix en remarcar el concepte de benestar psíquic i mental.

Amb la crisis que patim, la incertesa laboral i econòmica, la solitut, la desidia i apatia, ...i per una altra banda l'exigència, la fredor emocional ens fan pensar que no ens preocupem gaire de la salut emocional i mental, encara que sigui un dels pilars del benestar i de la salut en general. No hem d'oblidar que cos i ment están conectats i que si no funciona un l'altre es resenteix. Quan parlem de salut mental, no només ens referim a trastorns mentals i/o psicològics, si no que englobem totes aquelles perturbacions que poden afectar el benestar psíquic. Per lo que la salut mental és un problema de tots.

Dins de la salut mental hi ha un ampli aspectre de malalties i/ o símptomes, i  la majoria no són incapacitants per si soles, amb un bon tractament a nivell bio-psico-social  ( és a dir mèdic, psicòlogic i social). En aquest sentit,  la recuperació i integració de la persona passa per 3 ítems molts importants,  imprescindibles i insustituibles:

  • Tractament farmacológic adeqüat a les circunstancies, pautat, i revisat periodicament per un especialista psiquiatra. En aquest punt ens agrairia afegir el problema de la sobremedicació que pateixen algunes d'aquestes persones, que fa que no puguin seguir una activitat normalitzada, lo que dificulta alhora la seva integració social.
  • Tractament psicòlogic, ja sigui mitjançant grups d'autoajuda, grups de psicoeducació o terapia individual. La figura del psicòleg@ és molt important per tal de que la persona pugui anar resoldre per ella mateixa les dificultats del dia a dia, i pugui  comprendre les seves dificultats.
  • Integració social, hi han molts estudis que indiquen que la socialització i normalització de les persones amb enfermetat mental en la societat, fa que aquestes persones es sentin millor, més realitzades i mès acceptades lo que repercuteix en una millora de qualitat de vida i salut mental.

Entorn a la salut mental, existeixen molts prejudicis envers les persones, que estigmatitzen i "condenen", en molts casos a les persones que pateixen una malaltia de l'espectre de la salut mental. 

Avui en dia, és diferent dir que tens una diabetis, a tenir una esquizofrenia o un trastorn obsessiu-compulsiu, per exemple, i de fet el comportament que tindrà l'altre respecte a tu, segurament també serà diferent.

Podriem fer una enquesta entre les que persones que ens envolten i preguntar-li si s'han canviat algun cop d'acera perquè han vist a una persona amb aspecte "sospitós" de tenir una malaltia de salut mental, o si es sentarien al costat d'ella en un vagó de metro. Encara que a dia d'avui, ens podem escandalitzar, estem segures que més de la meitat dels enquestats afirmaria que ho ha fet alguna vegada. I aixó si no parlem, de barris on hi ha residències, tallers, o pisos que tracten amb  aquest  col.lectiu. Estem convençudes que diriem, "Ah si, aquest que passejen que estan malament, quina pena però i si "se li gira" i em fa mal,...millor llavors no m'apropo"

Imagineu-vos que vosaltres esteu caminant pel vostre barri i veieu com les persones que us envolten  us eviten. Com us sentirieu? ...Segur que malament, no?. Doncs ara penseu que us passa sempre!! Les paraules que em passan pel cap són frustració, incomprensió, tristesa,...  Evidentment aquest comportaments el que fan és augmentar la marginalització d'aquestes persones, relegant-les a espais compartits amb altres similars. I així, mica en mica sense donar-nos compte fomentem que la salut mental d'aquestes persones s'agreugi i es crein "guetos".

Una de les coses que volem remarcar i insistir és la diferència del tenir i del ser, i és que el vocabulari és molt important i  ens defineix. En aquest sentit, és diferent ser malalt que tenir una malaltia. Ser malalt et limita molt més la vida i et defineix com una persona amb una malaltia perpetua i sense superació. En canvi dir tinc una malaltia és una qualitat de la persona, igual que tinc un caracter apacible o tinc els ulls negres, però no et limita i segueixes sent una persona. Per nosaltres es molt important fer aquesta diferenciació, i estem segures que les persones que tenen una malaltia  agraeixen molt aquest petit gest.
Pensem per exemple en nosaltres, ens agradaria que ens diguessin malalts o tens una malaltia?

Encara que sembli un problema de lèxic la denotació canvia, i molt. 

Nosaltres al ser especialistes en addicions, no ens podriem oblidar de la patología dual. La patologia dual, com ja hem comentat en post anteriors, és la confluència d'un trastorn mental i una addició. 
És molt important el diagnòstic a temps i no confondre els símptomes d'una addicció amb els d'un trastorn psicòlogic i a l'inversa. Per això, a l'hora de diagnosticar sempre s'ha de tenir en compte els consums tòxics o comportamentals de la persona que avaluem, ja que ens ajudarà a fer el diagnòstic diferencial.
I posats a demanar, ja que les xarxes de salut mental i addicions de la salut pública están separades, demanariem que seria necessària una exploració conjunta, inclús una molt bona coordinació entre elles i proposta de programes conjunts per persones que ho necessitin.

Per últim, i en la línea de fer visible la salut mental, us deixem una cançó que parla de la fobia social i atac de pànic, i les seves conseqüències des d'una persona que el pateix... "El virus del miedo de Ismael Serrano"


Recorda que no és tan important que caiguis, com que et tornis a aixecar.


El COPC ( Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) fent-se resó d'aquest dia ha convocat un event el 
 mateix dia 6 d'octubre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Es llegirá un manifest i qualsevol persona pot apropar-se a a deixar un missatge positiu, que després es publicarà en la web. Si estàs a prop de Barcelona, des d'aquí t'animen a deixar la teva emprenta.


Com sempre esperem els teus comentaris! Per una salut mental positiva!! 

Recorda tot està a la teva ment, TU POTS, nomès has de confiar en tu!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario